Maria Mercè Roca

n. 1958 · Catalunya

Narradora nascuda a Portbou i establerta a Girona. Amb la novel·la ha guanyat el Josep Pla, el Sant Jordi (Cames de seda) i el Ramon Llull (Delictes d'amor), i també ha publicat contes, llibres per a joves i guions per a sèries de Televisió de Catalunya. Va ser diputada al Parlament i regidora a Girona, i el 2022 va assumir el deganat de la Institució de les Lletres Catalanes.

Foto: GuillemMedina · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

Si no has llegit mai Maria Mercè Roca, comença per aquí

Cames de seda
1992
Premi Sant Jordi 1992. Quan arriba la notícia d'una mort a l'estranger, una dona de quaranta anys, casada per segona vegada, veu de cop tota la xarxa familiar que l'envolta i descobreix que no és capaç de fer-s'hi un lloc.
Amazon Casa del Llibre

Llibres de Maria Mercè Roca

Tots els llibres de Maria Mercè Roca que tenim al catàleg: 36 obres.

Narrativa breu

Ben estret
1986

Literatura juvenil

Novel·la

Infantil i juvenil

Temps de perdre
1999
El llop Pepito
El llop Pepito
2006
L'extraordinària història d'en Fum, el gat que un dia va volar
L'extraordinària història d'en Fum, el gat que un dia va volar
2010
L'hort del senyor Puig
2017
Em vols fer un favor?
Kenitra
L'Anita i el llebrer
L'Anita i el llebrer
Mil revolts
Setze contes
Setze contes
Un Romeu de pega dolça

Altres

El món era a fora
El món era a fora
2001
Coses que fan que la vida valgui la pena
Coses que fan que la vida valgui la pena
2005

Qui és Maria Mercè Roca

Segons l’Enciclopèdia, la ficció de Maria Mercè Roca està «centrada sobretot en personatges femenins que cerquen sortida a situacions frustrants», i sovint adopta «formes pròximes al dietari». L’AELC li compta una quarantena de títols. Amb la novel·la ha guanyat el Josep Pla del 1987 per El present que m’acull, el Sant Jordi del 1992 per Cames de seda i el Ramon Llull del 2000 per Delictes d’amor. Abans, a mitjan anys vuitanta, s’havia endut amb narracions curtes el Recull de Blanes (Veus de dones) i el Víctor Català (Sort que hi ha l’horitzó), i el 1984 el premi Just M. Casero de Girona ja havia distingit Vestit de verd i blanc, el primer dels seus reculls de relats. Entre les novel·les posteriors hi ha Els dies difícils (2005) i Bones intencions (2011), i entre els contes, L’escrivent i altres contes (1994).

Ha escrit guions per a Secrets de família i Rosa, sèries de Televisió de Catalunya, i per als lectors joves, entre d’altres, Kènitra (2006), les històries d’El llop Pepito i Mil revolts (2013), premi Barcanova. Els seus llibres s’han traduït a diverses llengües.

A partir dels dotze anys va passar quatre estius despatxant en una botiga de Portbou, on havia nascut el 1958, una experiència que després ha passat a la seva narrativa. Als setze anys se’n va anar a Girona a fer el batxillerat en un internat de monges; després hi va ser administrativa a la Cambra de Comerç i professora de català per a adults, i va deixar a mitges filologia catalana. Segons l’AELC, els estudis i la docència li van despertar l’interès per la literatura, i «gairebé per necessitat» va començar a escriure.

El maig del 2022 va assumir el deganat de la Institució de les Lletres Catalanes. Abans havia passat per la política: va ocupar un escó al Parlament entre el 2003 i el 2010 com a independent d’Esquerra Republicana, i després va ser regidora a l’oposició a Girona, on n’havia estat la candidata a l’alcaldia, fins que el 2019 es va retirar. Del 2011 al 2015 va ser vicepresidenta de l’AELC pel Principat.