Àngel Burgas

Qui és Àngel Burgas

El 2024, Els contes de Lesbos va donar a Àngel Burgas el premi Crítica Serra d’Or, el mateix que onze anys abans havia obtingut Noel et busca. Totes dues són novel·les per a joves, i l’AELC el presenta justament com a «narrador especialitzat en literatura juvenil». D’aquesta obra, la biografia de l’associació recorda també el Folch i Torres del 2006, que va ser per a El club de la cistella; M.A.X (2004), que havia guanyat el Joaquim Ruyra el 2003, i títols dels primers anys com L’anticlub (2002) o les dues Petites històries, del Globus (2001) i subterrànies (2003). Segons l’AELC, algunes d’aquestes novel·les tenen traducció al coreà, al romanès, al gallec o al castellà, i l’autor va ser inclòs a la llista d’honor de l’IBBY i va ser finalista del Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil espanyol. El pòrtic, que parla del conjunt de la seva obra, hi assenyala temes com «la diversitat, la identitat o la justícia».

Adéu (2002), premi Mercè Rodoreda el 2001 i Crítica Serra d’Or el 2003, és, amb La fi d’Europa, una de les dues obres per a adults que el pòrtic de l’AELC presenta com les «més reconegudes». En aquest camp hi ha també dues novel·les, Els dies del Rainbow i L’habitació d’en Beckwitt, i un recull de contes anterior, Show (1999), que la biografia situa en un ambient urbà i farcit de cultura pop. En teatre, l’AELC li recull Una peça de Jenny Hollan, que L’Albí va editar el 2008 i que no es va estrenar fins al 2025, amb La Funcional Teatre, i dues obres més, Petó públic, també del 2008, i Fan club, del 2001.

El 2013 va plegar de la docència per escriure a temps complet. Fins aleshores havia fet classes de plàstica i de dibuix tècnic a secundària i al batxillerat, una feina que va començar quan va tornar de Berlín, on havia seguit estudiant art fins al 1990 després de fer la carrera de belles arts a Barcelona. Nascut a Figueres el 1965, és fill de Vicenç Burgas, que va ser telegrafista, periodista i poeta, i de la professora de dansa Carme Trèmols. D’adolescent va fundar un grup de teatre, Tarima de Joc, que va estrenar una obra de Terenci Moix i una d’escrita per ell, L’eixarranca (1986). També va escriure sobre literatura a la premsa: al setmanari Hora nova del 2001 al 2004, al Punt-Avui, a Faristol, de la qual el pòrtic diu que era al consell de redacció, o al blog «Llibres al replà».