Mercè Saurina

Qui és Mercè Saurina

Fugint dels camps de blat (Empúries, 2024), de Mercè Saurina, troba la Clara a l’avió que la torna de Longyearbyen, a les Svalbard, cap a l’Empordà on va néixer: la mare és a punt de morir. Segons l’editorial, hi va anar a parar fugint d’un matí de quan tenia deu anys, en què una tragèdia els va «esberlar el món» a ella i als seus, i el viatge l’obliga a encarar aquell passat. Empúries diu que la novel·la va guanyar el premi Just M. Casero, la defineix com una novel·la curta «rodona» i n’elogia la manera d’explicar-la, «amb una senzillesa plena d’eloqüència». La presentació hi afegeix el judici de Mar Bosch Oliveras, per a qui el llibre és «una metàfora sostinguda, espigolada, de la pèrdua, la culpa i la redempció».

Rèquiem per a contrabaix va guanyar el 2013 el premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa, segons l’anuari de l’Enciclopèdia d’aquell any i la nota de Grup 62, consultada el 2026, que li atribueix també una altra novel·la, Com llunes de Saturn, finalista del Just M. Casero del 2010. La mateixa nota li compta dos llibres de contes, Entrades exhaurides. Històries de desamor quotidià i altres psicopaties (2015) i El color de la pèrdua (2022), i un poemari, La mirada de l’altre (2022), amb fotografies de Jofre Sebastian. Grup 62 la fa néixer a Girona el 1966 i la presenta com a professora de l’institut de Vilablareix, filòloga clàssica i catalana de formació, amb estudis de música i de logopèdia, i col·laboradora ocasional de la Revista de Girona i de les revistes Alberes i Gavarres.