Jordi Sierra

Qui és Jordi Sierra

Segons l’Enciclopèdia Catalana, bona part de la ficció de Jordi Sierra i Fabra té «doble versió, en català i castellà». Andreu Sotorra, que li va dedicar un estudi a lletrA el 2012, explica que als anys setanta encara escrivia només en castellà, i, tot i algun precedent a finals dels vuitanta, situa el gir el 1993: aquell any El temps de l’oblit va guanyar el premi Columna Jove, i amb aquesta novel·la, animat per l’editorial Columna, l’autor va fer «el pas decisiu cap a la literatura escrita en català». Sotorra en destacava que s’anticipava vint anys a la «reconciliació o petició de perdó entre membres d’ETA i les seves víctimes». A partir de llavors va treballar en les dues llengües, i el 2012 el crític observava que moltes vegades escrivia primer en català i el llibre passava després al castellà.

Concert en sol major li va valer el Joaquim Ruyra del 1996; A l’altra banda del mirall, el Ramon Muntaner del 2003, i L’estrany, el Barcanova del 2011. La pell de la revolta va guanyar el Nèstor Luján del 2004, i Un llibre monstruós i Les històries perdudes, el Vaixell de Vapor, el 1990 i el 1998. Pel que fa al contingut, l’Enciclopèdia diu que hi afronta «els temes més durs de l’actualitat», i Sotorra, que s’hi ocupa dels problemes que colpeixen «sobretot, la gent jove». El 2012 va rebre el premi Cervantes Chico pel conjunt de l’obra, i la Creu de Sant Jordi, el 2018.

Nascut a Barcelona el 26 de juliol de 1947, també es va dedicar al periodisme musical: Sotorra el compta entre els fundadors del programa de ràdio El Gran Musical, i l’Enciclopèdia, entre els de diverses revistes de música dels anys setanta. El 2004 va impulsar dues fundacions amb el seu nom, una a Barcelona i l’altra a Medellín, i l’Enciclopèdia en descriu l’objectiu com la promoció de la cultura, amb una atenció especial als creadors joves. Un pla lector que es va fer a Colòmbia dins d’un programa de la fundació va rebre el 2010 el premi IBBY-Asahi, segons Sotorra. També va crear un premi literari anual per a joves, que segons l’Enciclopèdia s’adreçava a menors de divuit anys.