Jean Serra

Qui era Jean Serra

Convocat silenci (2003) va donar a Jean Serra el premi Vicent Andrés Estellés, i Des de la quietud, el Vila de Martorell. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el situa entre «les principals veus de la nova poesia escrita a Eivissa» de les darreres dècades, i totes dues fonts coincideixen a veure en els seus versos un camí que surt de la intimitat i acaba en la reflexió existencial. Va reunir els primers poemaris a Estroncar el soroll: 1975-1988 (1996), i la Gran Enciclopèdia Catalana li registra molts títols posteriors, com Vida guanyada (2006), La revelació (2001-2005) (2012) o Marques (2013). També dibuixava i pintava, i Més mar i cel i vent que terra (2004) és, segons l’AELC, un llibre on el dibuix comparteix pàgines amb el vers i la prosa.

Nascut a El-Biar, a Algèria, en una família eivissenca a l’exili, Jean-Joseph Serra i Torres, que signava Jean Serra, va arribar a Eivissa adolescent. A l’illa va fundar la revista Itaca, i per difondre la poesia eivissenca va preparar una antologia, Poetes d’Eivissa (1978), i, amb Isidor Marí, La nostra pròpia veu (1984). L’Enciclopèdia en remarca la formació autodidàctica, i l’Institut d’Estudis Eivissencs li va concedir el 1994 la Menció d’Honor Sant Jordi per aquesta activitat cultural. En prosa va escriure llibres de viatges, com Quadern d’Istanbul (2005) i Quadern d’Astúries (2008), i segons l’AELC els articles literaris que donava a la premsa van acabar aplegats en diversos volums. Una línia dels seus assaigs la va dedicar a Marià Villangómez: va començar amb A la vora de Villangómez (1995), que va guanyar el premi Baladre, i l’Enciclopèdia la fa continuar en altres llibres, com Sobre Marià Villangómez i altres escrits (2016). Entre els assaigs, la mateixa font li registra també Obstinada memòria (2013). Va morir a Eivissa el 2024.