Escriptors i llibres: Eivissa i Formentera
Per situar els autors d'Eivissa i Formentera, dues peces de context: la poesia de Marià Villangómez, que l'Enciclopèdia Catalana lliga al paisatge i la gent de les Pitiüses, i l'Institut d'Estudis Eivissencs, que amb la represa del 1970 va passar a fer en català totes les seves activitats.
Marià Villangómez va néixer a Eivissa el 1913 i hi va morir el 2002. Va publicar els primers versos en català als anys trenta, al Diario de Ibiza i a La Nostra Terra, entre d’altres. Després de fer de mestre a Palma i a Cornellà de Llobregat, va anar a parar al poble de Sant Miquel de Balansat. Els dies (1950), amb poemes dels anys en què s’hi va instal·lar, és segons l’Enciclopèdia Catalana l’obra que s’ha considerat l’inici de la seva plenitud, i Sonets de Balansat va guanyar el premi Cantonigròs. La mateixa font descriu tota aquesta obra com una poesia de molta exigència formal que s’identifica amb «el paisatge i els homes de les Pitiüses» i que s’obre a l’amor, al temps i a altres temes universals.
La segona peça del context és una institució que va canviar de llengua. L’Institut d’Estudis Eivissencs, creat per l’Ajuntament d’Eivissa el 1949, havia publicat llibres d’història, i des del 1960 gairebé no donava senyals de vida. El 1970 una colla de joves el va tornar a posar en marxa, sota la tutela de Villangómez i amb Josep Marí i Marí, pintor i poeta, al davant, i des de llavors el català va ser la llengua de totes les seves activitats. D’aquella represa en surten la revista Eivissa, publicada des del 1972, i, a partir de l’estiu del 1975, dues pàgines setmanals en català al Diario de Ibiza.