Pepita Escandell

Qui era Pepita Escandell

Com a dramaturga, l’AELC fa de Pepita Escandell una «figura cabdal del teatre costumista». Va començar a escriure comèdies a principis dels anys vuitanta, i la biografia les descriu com a «obres inspirades en l’estil de vida i el parlar eivissencs». Durant els vuitanta i els noranta les van representar arreu de les Pitiüses grups com l’Urgell o el de l’IES Quartó de Portmany. La revista Es Vedrà i es Vedranell en va publicar algunes entre el 1985 i el 1987, i el 1998 l’Editorial Mediterrània-Eivissa i la Conselleria de Cultura del Consell d’Eivissa i Formentera en van editar d’altres, com Es bons costums, Contrabando i novena o Ses frasquites. El 2007 van sortir Teatre de sempre, que en recollia d’inèdites, i les Narracions breus, amb edició i introducció de Jean Serra.

Abans que dramaturga, havia estat actriu: des del 1958 va actuar amb la Societat Ebusus, en el grup que havia fundat i dirigia Alexandre Villangómez, amb el qual va portar per tota l’illa obres d’autors castellans com Casona, Mihura o Buero Vallejo. La música li venia de l’escola, el Col·legi de la Consolació, on va començar piano i cant. El 1943 se’n va anar a Barcelona i es va matricular al Conservatori Superior de Música del Liceu, i el 1953 en va obtenir el títol de professora de piano. Als anys cinquanta va cantar com a soprano en concerts i sarsueles, i a Eivissa va fer de mestra de cant i va actuar als teatres Pereira i Serra; en aquella dècada i la següent també va ser a la Coral Santa Cecília.

Es va treure el títol de mestra el 1956, a l’Escola Normal d’Alacant, i va fer classes al Berguedà i a Eivissa fins que es va jubilar, el 1985. Havia nascut a Eivissa el 23 de març de 1920, i hi va morir el 8 de gener de 2014. Aquell mateix any, la ciutat li va concedir a títol pòstum la Medalla d’Or; el 2009 havia rebut el premi Illes Pitiüses, que reconeixia la seva trajectòria.