Antoni Marí

Qui era Antoni Marí

El 1979 Antoni Marí va publicar tres llibres: el recull de poemes El preludi i dos assaigs, Euforió, esperit i naturalesa del geni i L’entusiasme i la quietud. Entre aquell any i el 1989 va ser professor de Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons la biografia de l’AELC, en aquella primera etapa pesava més l’assaig que el vers, i hi havia la intenció, dita obertament, «de dignificar el gènere tornant-li la seva condició literària». Del recull de poemes, la mateixa font en fa l’inici d’una trajectòria lírica «d’índole metafísica».

El pòrtic de l’associació defineix el seu camp d’assagista com l’estudi de «les idees estètiques, literàries i musicals dels segles XVIII i XIX». Per a la biografia, el llibre que va donar un gran prestigi a la seva obra va ser La voluntat expressiva (1988), i en aquesta línia hi ha també Formes de l’individualisme (1994) i La vida dels sentits (2004). Va ser catedràtic de Teoria de l’Art a la Universitat Pompeu Fabra, va fer de conferenciant i de crític d’art, i a Tusquets Editors va dirigir la col·lecció de poesia «Textos sagrados».

L’obra poètica, que la biografia qualifica de «breu però intensa», va continuar amb Un viatge d’hivern (1989) i El desert (1997), i el 2003 la va reunir a Tríptic des Jondal. En la narrativa, el pòrtic hi veu dos eixos. Un és la memòria, amb Entspringen (2000), Llibre d’absències (2012) i El vas de plata (1991), que la biografia descriu com un llibre de «records de joventut que es llegeix com una novel·la». L’altre és la filosofia: a El camí de Vincennes (1995) va proposar la seva interpretació de l’amistat de Diderot amb Rousseau, i la biografia de l’AELC hi veu units dos interessos de l’autor, «la novel·la d’idees i la filosofia».

Entre els seus premis hi ha el Prudenci Bertrana de novel·la, el Ciutat de Barcelona, el Premi Nacional de Literatura, el Cavall Verd-Josep M. Llompart i, més d’una vegada, el Crítica Serra d’Or, tant d’assaig com de narrativa. Va ser soci d’honor de l’AELC. Havia nascut a Eivissa el 20 de setembre de 1944, va estudiar Filosofia i Lletres i va morir a Barcelona el 23 de març de 2026.