Joan Giné Masdeu

Qui era Joan Giné Masdeu

L’obra de Joan Giné Masdeu té dues etapes, i entre l’una i l’altra el pòrtic de l’AELC hi posa «un llarg interval». La primera és de poesia: A frec de capitell (1978) i Quadern de geografia (1982), i el 1979 el premi Ramon Muntanyola. La segona és narrativa i comença amb un premi, el Pin i Soler del 2009, per una novel·la ambientada a la batalla de l’Ebre que es va publicar el 2010 amb el títol El genet nu. Hi van seguir el recull Un sojorn a Baden-Baden (2012) i, entre d’altres, Retorn a San Francisco (2022). D’Un sojorn a Baden-Baden, la biografia de l’associació en remarca el paisatge de Tarragona, que hi fa de protagonista, i en reprodueix dues ressenyes. Jordi Capdevila, a El Punt Avui (2012), hi veia contes «molt locals i universals a la vegada», que passen per l’amor, el desencís, la solitud o el desarrelament però que deixen sempre un llast de satisfacció i de joia, i trobava natural que el títol fos el del conte en què un representant d’una empresa surera de Farners viatja a la Selva Negra per vendre taps a un empresari del vi i hi acaba trobant, a més d’una llarga estada de plaers, l’acord més bo que havia fet mai. Júlia Costa, a Llegir.cat, s’hi fixava en les situacions que freguen l’absurd sense arribar a ser inversemblants i en un llenguatge «aparentment senzill però molt elaborat».

A l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, on va entrar el 1978 per ensenyar-hi llengua i literatura catalanes, Giné hi va fer la major part de la carrera: hi va ser cap d’estudis set anys i, segons la biografia de l’AELC, en va ocupar la direcció des de mitjan anys noranta fins al 2015, una etapa en què va impulsar activitats culturals i la revista escolar Full ras. Nascut a Falset el 1950, s’havia llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona el 1973, i abans de Tarragona havia ensenyat cinc anys a l’Escola Elisabeth de Salou. Els primers poemes els va escriure als anys universitaris, i a partir de començaments dels setanta en va publicar en reculls col·lectius i en revistes culturals i educatives com Lo Floc, Papers de Batxillerat, La Gent del Llamp o Perspectiva Escolar; la biografia situa aquella activitat en la recuperació de la cultura catalana dels últims anys del franquisme i de la Transició. També va prendre part en iniciatives per difondre el català i la seva literatura al Camp de Tarragona. Va morir a Tarragona el 2025.