Josep Masanés

Qui és Josep Masanés

La Finestra Lectora presenta La vall de la matança, de Josep Masanés, com una novel·la de la Guerra Civil en què es nota la influència de «la poètica de Cormac McCarthy». El llibre va guanyar el premi de narrativa Ribera d’Ebre, segons l’anuari de l’Enciclopèdia del 2011, i va sortir el setembre del 2012 a la col·lecció Notes de color. Al centre hi ha el capità Creus i el sotstinent Ciurana, a qui l’Estat Major encarrega una missió difícil quan l’exèrcit republicà ja no fa més que retrocedir, poc després que les seves tropes hagin pres per assalt una posició franquista; els acompanyen uns homes triats per a l’expedició, i el comandant Marín, el defensor d’aquella posició, és la figura que encarna l’enemic. En poesia, Radiació de fons va guanyar el premi de poesia dels Recull de Blanes, segons l’anuari del 2016. Pagès Editors, que el va publicar el març del 2017, hi compta trenta-sis poemes de temes variats, des dels onírics fins als tendres, i n’hi ha que arriben a la ciència-ficció, amb homes llop o amb «homes que porten les seves pròpies cases a les seves espatlles».

La pàgina d’autor de La Finestra Lectora, consultada el 2026, només en dona el lloc i l’any de naixement, Barcelona i 1967, i un palmarès. En novel·la, Pluja de fang va ser finalista del premi Ramon Llull el 2013 i va guanyar el Ciutat de Manacor Maria Antònia Oliver el 2017; Camins sense retorn, el Josep Saperas del 2014, i El mapa de les eleccions, el Baltasar Porcel del 2018. Hi ha també el Joan Marquès Arbona de relats, per La paradoxa de Schrödinger, i el de narrativa Ciutat d’Eivissa, per La putrefacció de la llum, tots dos del 2015, i el de narrativa marítima Vila de Cambrils del 2020, per Lladre de mar. La nota hi suma el premi Vila de Lloseta del 2018, per Jo tenia deu oliveres.