Joan Navarro

Qui és Joan Navarro

Tres llibres de Joan Navarro són fets a mitges amb el pintor Pere Salinas: Grafies·Incisions (2010), O: Llibre d’hores (2014) i, el primer, Atlas (Correspondència 2005-2007), una edició bilingüe que la Generalitat Valenciana va premiar com a millor llibre editat el 2008-2009. O: Llibre d’hores va obtenir el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia, el mateix que ja havia guanyat el 2005 amb Magrana (2004), i la biografia de l’AELC remarca que el segon i el tercer volum amb Salinas van sortir acompanyats de traduccions a diverses llengües. També del 2010 és A deslloc, que li va donar la segona edició del premi Carles Salvador, i El plom de l’ham li va valer el 2014 el premi Ausiàs March de Gandia. El 2018, en la XXVIII edició dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, que convoca l’AELC, l’homenatjat va ser ell.

Joaquim Marco i Jaume Pont el van incloure el 1980 a La nova poesia catalana, i l’AELC en cita el judici dels dos antòlegs: la seva poesia «neix d’un desarrelament infinit davant el món que ens envolta». Abans d’aquesta antologia n’hi havia hagut una altra, Carn fresca (1974), d’Amadeu Fabregat, que el va incloure l’any que Tres i Quatre li publicava Grills esmolen ganivets a trenc de por. Amb aquell llibre havia guanyat el 1973, als vint-i-dos anys, el premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre, i segons la biografia de l’AELC la crítica i els lectors el van rebre «com un trencament que farà avançar la poesia catalana al País Valencià». Bardissa de foc (1981) i L’ou de la gallina fosca (1975) van sortir a Llibres del Mall, Vaixell de folls (1979) va ser una plaquette de les edicions Septimomiau, i La paüra dels crancs és del 1986; Coltell al cap va ser premiat als Jocs Florals de Barcelona. El 1991 va publicar Drumcondra, un text en prosa que l’Enciclopèdia Catalana situa «a mig camí entre el diari personal i el llibre de viatges», i el 1992, una Tria personal.

Amb Octavi Monsonís va traduir Ossos de sípia, d’Eugenio Montale (1988), guardonada el 1989 amb el Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, i també Marinetti; amb Helge Rutberg, Peter Bichsel. També va traduir Amado mio, de Pasolini. De la poeta brasilera Orides Fontela en va publicar Esfera. Una antologia (2010) i Poesia completa (2018), i al castellà va traduir Elisa Andrade Buzzo i Lígia Dabul. El 1999 va crear sèrieAlfa, una revista digital d’art i de literatura que l’Enciclopèdia diu que el 2008 va rebre el premi a la Difusió de la Literatura al País Valencià de l’AELC. Es va formar en filosofia a la Universitat de València; després es va dedicar a la docència com a professor de filosofia. Va néixer a Oliva el 1951.