Joan Olivares

Qui és Joan Olivares

Joan Olivares va néixer a Otos, a la Vall d’Albaida, el 1956, segons coincideixen la pàgina d’autor de Bromera i El Temps, i va ser un concurs d’aquella mateixa comarca el que el va fer passar dels contes per a amics a la literatura. A VilaWeb, el 2014, situava el canvi als quaranta anys: una història picant que li havia contat un veí, que primer era un conte, la va allargar fins a l’extensió que exigia el premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida, i amb Dies de verema el va guanyar. El projecte següent, deia, va ser Vespres de sang, una novel·la amb un protagonista del seu poble, que segons El Temps i els veredictes que publica Bromera es va endur el premi Ciutat d’Alzira del 1999; la fitxa de l’editorial diu que parteix de fets reals i en valora la «manera de parlar i de contar dels nostres avantpassats». Amb L’estrep, publicada per 3i4, va obtenir l’Andròmina dels premis Octubre (el 2005, segons VilaWeb). És una novel·la sobre els anys de la República que, com explicava ell mateix a El Temps el gener del 2006, «acaba el dia que el Front Popular guanya les eleccions».

Bromera, que li ha publicat Dies de verema i Vespres de sang i també Pana negra, Pell de pruna i el recull de contes Els morts de la nostra vida, el presenta com a llicenciat en Física Teòrica i professor de Matemàtiques a l’IES Josep Segrelles d’Albaida. El metge del rei li va valer l’Enric Valor de novel·la, el 2013 segons els veredictes de l’editorial, que hi veu la recreació d’«un moment clau de la nostra història» a través dels records de Lluís Alcanyís, que va fundar l’Estudi General de València, quan ja té la Inquisició al darrere. Quan la consellera d’Educació, Maria José Català, el va felicitar per aquest premi en castellà, Olivares li va escriure per demanar-li la felicitació en valencià, «que era la llengua del premi»; VilaWeb, que l’entrevistava l’octubre del 2014, qualificava la carta de «carregada d’ironia». L’altra dedicació que en destaca Bromera és la gnomònica, sobre la qual ha escrit articles i que l’ha portat a fer rellotges de sol per a diversos pobles i ciutats. A El Temps explicava que tot va començar perquè en volia instal·lar un a casa.