Vicent Josep Escartí
Vicent Josep Escartí (Algemesí, 1964), narrador i historiador de la literatura, va guanyar el premi Joanot Martorell 2001 amb Nomdedéu (2002), situada a la València del segle XVI. La Universitat de València, on feia classes des del 1990, li va donar el 2018 la càtedra de literatura catalana medieval i moderna. Va editar, entre altres textos, la Crònica de Ramon Muntaner.
Llibres de Vicent Josep Escartí
Narrativa breu
Novel·la
Altres
Qui és Vicent Josep Escartí
Nomdedéu (2002), la novel·la que va guanyar el premi Joanot Martorell del 2001, és l’única de Vicent Josep Escartí de la qual el Diccionari de la literatura catalana (DLC) explica l’argument: hi narra «la història d’un personatge il·luminat i místic a la València del segle XVI». Tres de les altres que el diccionari li recull també porten premi: Dies d’ira (1992) va obtenir el Ciutat d’Alzira del 1991; Els cabells d’Absalom (1996), el Ciutat d’Elx del 1994, i Espècies perdudes (1997), l’Andròmina del 1996. Sense premi a la llista hi ha Naumàquia (2004), L’abellerol mort (2008) i El mas de les ànimes. El DLC hi afegeix un recull de contes anterior a totes aquestes novel·les, Barroca mort (1988).
Com a historiador de la literatura, el diccionari el presenta especialitzat en la literatura catalana moderna i li atribueix l’edició de «nombrosos textos de la tradició historiogràfica i literària valenciana». Entre els títols que hi cita hi ha la Crònica de Ramon Muntaner (1999, en dos volums), El llibre dels fets. Jaume I (2008), el Tirant lo Blanc (2005), que va preparar amb Albert G. Hauf, la Vita Christi d’Isabel de Villena (2011), la primera part de la Història de València de Pere Antoni Beuter (1998) i els dietaris de Joaquim Aierdi (1999) i de Jeroni Sòria (2024, amb Emilio Callado), a més de Memòria privada. Literatura memorialística valenciana dels segles XV al XVIII (1998) i El record de Jaume I (segles XIII-XXI) (2026). El 2023 va entrar com a membre numerari a l’Institut d’Estudis Catalans, i el DLC el dona també com a membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Nascut a Algemesí el 1964, és doctor en filologia catalana i llicenciat en història medieval per la Universitat de València, on va començar a fer classes el 1990 i on el 2018 va obtenir la càtedra de literatura catalana medieval i moderna. Va fundar i dirigir les revistes Scripta i Revista Valenciana de Filologia, i va dirigir l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Premis i lectures a classe
Si t'agrada Vicent Josep Escartí, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.







