Urbà Lozano

Qui és Urbà Lozano

Urbà Lozano va néixer a Alginet el 1967, segons coincideixen Bromera i Alicante Plaza, i va guanyar l’edició del 2016 del premi Enric Valor de Novel·la en Valencià, que convoca la Diputació d’Alacant, amb Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. El diari, que el març del 2017 va cobrir la gala del premi a Castalla, hi recollia com definia l’autor la novel·la —una manera de «conjuminar l’arrelament a la terra i la voluntat de l’universalisme»— i la conclusió del protagonista, per a qui la pàtria té poc a veure amb «himnes o banderes». És un home que, després de mitja vida a Sicília, s’instal·la de nou al poble amb Fiorella, una traductora italiana, i que acaba confiant a un dietari secrets de tota una vida; Bromera, que la va publicar, en destaca els «capítols curts i colpidors». A la gala, Lozano deia que la major part de la seva obra era al catàleg d’aquesta editorial, i Alicante Plaza el presentava com a llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de València i professor en un institut de secundària de Bunyol, dues dades que la pàgina d’autor de Bromera també recull, sense el nom del poble.

Els altres premis que li atribueixen les dues fonts són el Vila de Teulada, per Femení singular, i el Constantí Llombart-Ciutat de València, per Plagis; els anys, el 2006 i el 2007, els dona Alicante Plaza. Segons els resums de Bromera, que va editar tots dos llibres, Femení singular reuneix vint-i-sis relats, cadascun amb una dona diferent al centre, i a Plagis el protagonista, Carles Llorenç, rep un guardó per un text que no ha enviat mai, i que a sobre resulta copiat. Els veredictes dels premis Ciutat d’Alzira que publica l’editorial li donen el de novel·la del 2011 per La trampa del desig, en què la Mirsada, fugida de la guerra de Bòsnia, i el Daniel, que fa poc que ha sortit de la presó, es coneixen en un embús una nit d’hivern. Bromera li atribueix també el premi Antoni Bru d’Elx per D’un silenci antic i molt llarg, la història de dues famílies d’Alginet que la Guerra Civil marca «fins a la quarta generació», i li ha publicat la comèdia Urgències vitals.