Josep Lluís Roig

Qui és Josep Lluís Roig

Els primers premis de Josep Lluís Roig són del 1990, dos de poesia: el Senyoriu d’Ausiàs March, per Amb el gest de les hores, que es va publicar el 1991, i el Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat. Les pàgines de l’AELC, fetes amb documentació del mateix autor i de Toni Terrades segons el crèdit del pòrtic, són la font de tota aquesta fitxa. Amb Sal lenta, premi Salvador Espriu de poesia jove del 1991, la biografia tanca una primera etapa, a la qual van seguir vuit anys sense cap llibre nou. El silenci es va trencar el 2000 amb Ebri de vi perdut, i l’any següent va sortir Oasi breu. Des d’aleshores, la llista de premis recull, entre altres, el Ciutat de Xàtiva i el Recull-Benet Ribas del 2004, per La presó de l’aigua i El somrís de les carreteres secundàries, l’Octubre-Vicent Andrés Estellés del 2008 per Peixos d’un mar sec, el Ciutat de Terrassa-Agustí Bartra del 2010 per Un boxejador entre la boira i el Manel Garcia Grau de la Universitat Jaume I del 2013 per A Contraatac (Els dubtes i els glaçons); als Premis d’Alzira del 2007 havia guanyat amb Càries.

Al teatre, la llista de premis arrenca el 2002 amb el Ciutat de Vila-real per Presoners de l’aigua (2003). Dues vegades, el 2004 i el 2011, va guanyar el premi de teatre breu en valencià Evarist Garcia de la Diputació d’Alacant: primer amb A joc de daus i després amb Tantes històries la mateixa història, una obra sobre l’Alzheimer que es va estrenar a Alacant amb direcció de Xavier Monzó. Desàngel, una obra que la biografia relaciona amb el maltractament i la immigració, va obtenir un premi del II Certamen Cultural Ciutat de Vila-real el 2006 i, el 2008, el de teatre de la Crítica dels Escriptors Valencians. La biografia hi afegeix Puzle (2008) i El cop de la bala (2009).

El primer paradís, la primera novel·la que va publicar, va sortir el 2007 i aquell any va guanyar el Vila de Lloseta. Insuficient s’escriu amb sang, una novel·la juvenil publicada el 2011, s’havia endut el 2010 el III Premi Esport i Ciutadania, que convocaven la Fundació del FC Barcelona i Òmnium Cultural. Abans, el 2003, havia escrit amb Emili Gil i Rafael Gomar Lloret Històries circulars i altres relats, un llibre de narracions. Va traduir Viatge Verona-París, de Maria Luisa Spaziani, i, amb M. Josep Escrivà, va preparar l’antologia S’ha obert l’arbre vell com un paraigües (2009) per a la cinquantena edició del premi Ausiàs March. Va publicar ressenyes i articles a Levante-EMV, Reduccions, l’Avui, L’Aiguadolç i Caràcters. Va estudiar filologia i història a les universitats de Barcelona, Lleida i València, va aprovar les oposicions de professor de secundària i, després de passar per diversos centres, el 2000 va començar a fer classes a Benigànim. Va néixer a Oliva el 8 de març de 1967.