Salvador Vendrell

Qui és Salvador Vendrell

L’Espill de Jaume Roig, el Curial i Güelfa i l’Odissea són alguns dels clàssics que Salvador Vendrell va actualitzar, segons les pàgines que li dedica l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC); el pòrtic porta la menció «Documentació i textos: Salvador Vendrell». La versió del Curial va sortir el 1993 a Bromera, i la de l’Espill, el 2015 a Onada. Per a infants va adaptar el Tirant lo Blanc (Perifèric, 2017), i altres adaptacions, com Alí Babà i els quaranta lladres i Els viatges de Marco Polo, les va signar amb altres autors, igual que les biografies d’Ausiàs March i de Jaume I; segons la biografia de l’AELC, aquests quatre llibres els va publicar Bromera entre el 1994 i el 1998. Com a novel·lista, va guanyar el premi Ciutat de Sagunt del 2013 amb Quan truquen de matinada, que Onada va editar l’any següent. L’associació li atribueix una altra novel·la, Torna amb mi (2021), i hi cita també Exhumació i A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca.

Havia estudiat geografia i història a la Universitat de València. Segons la biografia de l’AELC, va començar a donar classes de valencià el 1983, a Alzira, en un institut de formació professional, i el 1989 va passar a la Conselleria d’Educació, on va ser cap de la secció que s’ocupava de promoure el valencià en l’ensenyament. Més endavant, a l’Institut Joan Fuster de Sueca, en va ser catedràtic. A aquesta feina s’hi afegeixen els manuals escolars de secundària i de batxillerat, amb editorials com SM, Bruño o Oxford, i les traduccions de literatura infantil i juvenil que va fer per a Bruño.

Abans de fer classes, el 1980, havia entrat al consell de redacció de Quaderns de Sueca, una revista d’història on coincidia, entre d’altres, amb Joan Fuster i Antoni Furió. La biografia li compta, als números del 1980 i del 1982, articles escrits a quatre mans sobre la propietat de la terra i l’estructura social a Sueca, a Riola i a Corbera, i, al del 1981, la introducció i les notes d’un monogràfic amb les memòries de Matilde Gras. Molts anys després, el 2010, la revista Afers li va publicar una ressenya d’Els reaccionaris valencians, coordinat per Gustau Muñoz. La columna que va escriure els dilluns a Levante-EMV, del 2002 al 2020, va donar dos reculls: Columnes de paper (Perifèric, 2011) i Els dimonis que dicten (Afers, 2016). El pòrtic el presentava escrivint al Diari La Veu del País Valencià i a La veu dels llibres.