Mercè Company

Qui és Mercè Company

El 1987, La imbècil va entrar a la llista d’honor del premi Andersen; un any abans, La Nana Bunilda menja malsons (1985) havia obtingut el Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil i el premi del Ministeri de Cultura al millor llibre editat, i la Generalitat havia premiat La història de l’Ernest. Ho recull la llista de premis de l’AELC, que també hi posa els primers guardons de Mercè Company: el Ciutat d’Olot del 1982 per La bruixa Bufuruda i el Crítica Serra d’Or del 1983 per En Gil i el paraigua màgic, dos llibres que el Diccionari de la literatura catalana de l’Enciclopèdia data el 1983 i el 1982. Aquest diccionari la considera representant del realisme crític i li atribueix, als anys vuitanta, una innovació en l’àlbum il·lustrat, on el text i la imatge treballaven «en condicions d’igualtat». El pòrtic de l’AELC, fet amb documentació de l’autora i de Toni Terrades, xifra la seva obra en uns 190 títols, i el Diccionari diu que es va traduir a moltes llengües.

A la televisió va escriure per a Les tres bessones, la sèrie que TV3 va emetre del 1992 al 1997; el Diccionari la fa guionista, i el pòrtic precisa que el 1992 en va escriure la «bíblia» dels personatges «en co-creació amb Roser Capdevila». Abans, la Nana Bunilda ja havia arribat a TVE: Iborn&Company, la productora que va crear el 1991 amb Balti Roda i Brossa, en va escriure i produir una sèrie de 26 capítols, Los cuentos de Nana Bunilda. També La imbècil havia passat a la pantalla, a la pel·lícula Qui t’estima, Babel?, amb un guió seu del 1986. Al teatre, ella mateixa va adaptar la novel·la La presència, que Nona Asensio va dirigir el 2005, i la Nana Bunilda, que es va estrenar al Festival Grec el 2012.

Abans de la literatura, l’AELC la situa en la pintura, el periodisme i la fotografia. La biografia de l’associació situa a l’estiu del 1992 el final de l’etapa en què més es va dedicar a escriure, i explica que el setembre del 1993 va obrir al seu estudi una escola d’escriptura, l’Aula de Lletres, que l’any següent, en un local més gran, es va dir Aula de Lletres - Escola de les Arts Escrites. El Diccionari, per la seva banda, diu que des dels anys noranta es va dedicar sobretot a la docència, i en destaca títols posteriors com El fill del passat (2006) o Missió especial (2002). El 1997 va ser una de les fundadores de la Fundació Agustí Asensio, que porta el nom del seu marit, il·lustrador, i el 2000 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Honor de la ciutat. Del 1987 al 1988 havia format part de la junta de l’AELC, com a vocal pel Principat. Havia nascut a Barcelona el 19 de maig de 1947.