Josep-Francesc Delgado

Qui és Josep-Francesc Delgado

L’extermini de l’os i el del llop són els temes d’Ulldevellut i d’Els llops de la lluna roja, les dues novel·les amb què Josep-Francesc Delgado va portar la seva narrativa al Berguedà del segle XX, un «segon espai» segons el pòrtic de l’AELC. La primera, escrita amb Hermínia Mas, va guanyar el Folch i Torres el 1999 i es va publicar el 2000; la segona, premi Ramon Muntaner del 2002, va entrar el 2004 a la llista d’honor de l’IBBY. El mateix pòrtic diu que totes dues toquen la guerra civil i la manera de viure del món rural.

Per al pòrtic, el viatge i «el contrast de pensament que suposa» són sovint el fil de la seva obra, i l’Enciclopèdia Catalana hi remarca el coneixement de cultures no occidentals. El mateix pòrtic diu que són les novel·les nascudes dels seus viatges a l’Himàlaia les que més el van fer conegut. El seu debut en la novel·la, Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent, premi Joaquim Ruyra, publicada el 1988, ja hi passava: la biografia de l’AELC explica que la va escriure el 1987 i el 1988 a partir del que explicaven els alpinistes catalans de les primeres expedicions a la muntanya. De les estades que hi va fer el 1988, el 1990 i el 1992, la mateixa biografia en fa sortir Sota el signe de Durga (1993), Premi Nacional de Literatura del 1994, que segons el pòrtic explica «una recerca arqueològica a les valls del Kumbu», i Nima, el xerpa (1994), que va obtenir el segon premi internacional Europa. El concertista d’ocells (2003), premiat el 2002, passa a Singapur durant l’ocupació japonesa, i el pòrtic hi veu la continuació d’aquests «espais orientals»; en una de les narracions de La dama descalça (1990), un dels personatges és un titella de bunraku.

Va començar per la poesia. Autopista púrpura, escrit entre el 1979 i el 1987 segons la biografia, va guanyar el 1988 l’Amadeu Oller per a poetes inèdits, i aquell mateix any el va publicar El Mall. El 1991 va obtenir el Marià Manent amb L’arbre del desig, que la biografia dona com a obra no publicada. L’Enciclopèdia en cita tres poemaris més: el més recent, Arrel de foc (2008), havia guanyat el Festa d’Elx el 2007; El fum que tot ho enterboleix és del 2003, i El temps dels poderosos (1998) va rebre el Guerau de Liost del 1997, i la llista de premis de l’AELC l’acompanya de l’anotació «versions de Su Dong Po». Per als més petits hi ha llibres d’endevinalles en vers, com Endevina, endevinaràs, quin animal seràs (1995), que l’Enciclopèdia compta entre la poesia, i Cosari; contes com Papitis (2004) i Mamitis (2005), i versions de contes clàssics, entre les quals el pòrtic esmenta El gat amb botes i Peter Pan.

L’Enciclopèdia el registra com a cofundador de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), i la biografia de l’AELC en data la creació el 1980, amb Carles Molins i Leandre Terol. Segons la biografia, el 1977 havia començat història i filologia catalana a l’Autònoma de Barcelona, i entre el 1982 i el 1985 va escriure crítica de teatre a Serra d’Or. De la seva feina a l’ensenyament en van sortir llibres de text per a Teide, com Escriure: pràctiques de llengua i literatura (1991), i a partir del 1998 va coordinar a Rosa Sensat grups de treball de mestres dedicats a la literatura infantil i juvenil. El 2016 l’assaig Michael Ende: una antroposofia cosmogònica li va valer el premi Sant Miquel d’Engolasters de la Nit Literària Andorrana.