Jordi Tiñena

Qui era Jordi Tiñena

El setge de Sarajevo és el tema d’Un dia en la vida d’Ishak Butmic, la novel·la que va donar a Jordi Tiñena el premi Ciutat d’Alzira del 1994 i que va sortir en llibre el 1995. Segons la biografia de l’AELC, era el seu segon llibre; el primer, Mort a Menorca, publicat també el 1994, va ser finalista del premi Carlemany. El 1998 el Pin i Soler de Narrativa va ser per a Dies a la ciutat. També va quedar finalista d’altres premis: del Llorenç Villalonga amb El comediant de Perpinyà (1997) i del Sant Joan del 2010 amb El gos suïcida, que es va publicar el 2012.

El Diccionari de la literatura catalana situa les seves novel·les, de Mort a Menorca a Joc d’identitats (2018), en la «novel·la de caire històric». Per a l’AELC, La mort sense ningú (2016) va ser la primera novel·la policíaca que va publicar, i Joc d’identitats, el darrer llibre que va publicar, en va ser una altra. A banda de les novel·les, va publicar narracions en volums col·lectius, com «El guia» o «La por blanca». La revista Fet a Tarragona i, abans, l’edició tarragonina de La Vanguardia li van publicar durant anys una columna setmanal.

Una altra part de la seva obra va sortir de les aules. Va fer classes a l’institut Campclar de Tarragona a partir del 1983, en va ser director, i les dues pàgines de l’AELC lliguen aquesta feina amb les versions de clàssics medievals que va preparar per als estudiants. N’hi ha del Tirant lo Blanc, del qual va publicar també una guia de lectura (1999), del Curial e Güelfa, de l’obra de Jaume Roig que l’AELC titula El llibre de les dones, del Blandín de Cornualla, la del 1987, i de Lo somni de Bernat Metge (2004). El Diccionari esmenta també versions i actualitzacions d’autors com F. P. Briz, A. de Bofarull o W. Scott. El 1994 va publicar una Guia de consulta ràpida de literatura. La seva tesi doctoral, del 1992, va tractar La novel·la històrica catalana (1862-1882); tenia les llicenciatures de filologia catalana i hispànica.

Havia nascut a Barcelona el 1955, però vivia a Tarragona des dels deu anys, i hi va morir el 23 de març del 2018. En vida havia rebut el premi Tarragonès de Creació (2015) i el Premi Enlaira a la Trajectòria (2016). El febrer del 2019 la Càtedra Josep Anton Baixeras de la Universitat Rovira i Virgili, la ciutat de Tarragona i els escriptors li van dedicar les jornades d’estudi «El plaer d’escriure», i el mes següent el Centre de Lectura de Reus li va retre homenatge.