Rosa M. Serra Reixach

Qui és Rosa M. Serra Reixach

Rosa M. Serra Reixach va publicar tres novel·les: Sense format (Cossetània, 2001), Cartes a Adrià (Solsona Comunicacions, 2001) i Raons d’Estat (Omicron, 2007). Les pàgines que li dedica l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), documentades amb l’arxiu personal de l’autora, en donen el contingut. Sense format, escrita el 1999 i el 2000, hi apareix com «la més filosòfica», feta sota la influència de Niebla d’Unamuno i de Pirandello. Cartes a Adrià, que Isabel-Clara Simó va presentar a Barcelona, és una novel·la epistolar d’amor impossible contada des de les dues bandes de la parella, i la protagonista hi fa de taxista, un detall que la biografia considera «de caire feminista». Raons d’Estat, escrita el 2003 i publicada l’octubre del 2007, recupera l’amor impossible i les dues parts, ara amb una protagonista, l’Àngela, que arriba dues vegades a presidenta del govern; segons la mateixa biografia, l’educació s’hi relaciona «per primer cop, i amb cert to irònic» amb l’ambició i el poder polítics. Aquestes pàgines diuen que a les seves novel·les hi predominen la primera persona i els escenaris urbans.

Al costat d’aquestes tres, el pòrtic de l’AELC n’esmenta sis més que han quedat inèdites, com Sota la meva pell, Amors làbils i El joc de les nines russes, i tres estudis, sobre el cinema a Ripoll, el teatre al Berguedà i la història del teatre a l’Hospitalet. Segons la biografia, els dos primers els va fer mentre ensenyava a Ripoll i a Berga. Nascuda a Barcelona el 1962, Serra es va llicenciar en filologia hispànica, en filosofia i ciències de l’educació i en història de l’art, i va ser quinze anys professora de secundària en instituts de Catalunya, entre els quals els de Ripoll, Tarragona, Mataró, Berga i el Vendrell; el pòrtic diu que durant aquells anys va compaginar la docència amb l’escriptura. A la revista Atenea, de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, hi va publicar articles sobre el viatge, la mort o els mites literaris i la seva supervivència. El pòrtic, escrit en present, deia que ensenyava història de l’art, de voluntària, a una biblioteca de l’Hospitalet de Llobregat.