Berta Jardí

Qui és Berta Jardí

La bibliotecària del front (Univers, 2023) gira entorn d’Aurora Díaz-Plaja, la bibliotecària que durant la Guerra Civil portava llibres amb el bibliobús de la Generalitat; el pòrtic que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) dedica a Berta Jardí en parla com d’una narració. Quatre anys abans, a la mateixa editorial, havia sortit L’home del barret (2019), que l’AELC presenta com una novel·la i que té l’origen en un quadre de Joan Miró: el retrat del seu amic Heribert Casany, que era germà d’una àvia de Jardí. Les models de la Belle Époque (2026) retrata Isabel Llorach i Emilie Flöge, que segons el pòrtic van viure «sense complexos». Saber estar (2021) se centra en un dia d’una burgesa de l’Eixample, i l’AELC hi veu també una revisió de «la identitat femenina forjada a l’ombra del seu marit».

El 2014 Jardí va reduir la seva feina de gestora cultural, diu el pòrtic, «per dedicar-se a l’escriptura». En la gestió cultural, l’AELC en destaca les tasques per a la Fundació La Caixa, Mozartiana i Joventuts Musicals de Barcelona, i com a periodista cultural va escriure a El Món, El Temps, El 3 de vuit i El Periódico de Catalunya. Es va formar a la Universitat de Barcelona, en filologia catalana. Pel que fa a la narrativa, el pòrtic data el primer recull de contes de l’autora, Carnaval, el 1987, a La Magrana, i Columna li va publicar el 2011 La portentosa vida del sastre Bariloche i el 2014 Un concert memorable, dues narracions «en clau d’humor».