Jaume Fuster

Qui era Jaume Fuster

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va néixer el 1977 de la feina de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana, i la biografia que li dedica l’AELC diu que va ser possible gràcies a la constància de Jaume Fuster. En va ser el primer secretari, i quan va morir, el 1998, la presidia des del 1995. Al mateix Congrés, que va durar del 1975 al 1977, també havia tingut un paper fonamental en la campanya per l’ús oficial del català. El pòrtic de l’associació posa aquesta faceta d’activista cultural al mateix nivell que la literària, i la biografia diu que en ell escriure i participar en els moviments culturals del país eren coses «indestriables».

La denominació de generació literària dels setanta, de la qual formava part, ve d’un llibre d’entrevistes de Guillem-Jordi Graells i Oriol Pi de Cabanyes que el govern franquista va segrestar. Militava en l’esquerra radical catalana, i amb el col·lectiu Trencavel, format per escriptors d’aquella esquerra, va publicar articles d’opinió. També va ser membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

De la seva narrativa, la biografia de l’AELC dona el lloc més destacat a la sèrie del detectiu Lluís Arquer, un personatge que és un homenatge a Lew Archer, el detectiu de Ross Macdonald, però rebutja que se l’hagi de considerar només un autor de gènere, com l’ha classificat, «massa lleugerament», una part de la crítica. La seva afició a Tolkien el va dur a una trilogia d’espasa i bruixeria que té al rerefons Mallorca, Catalunya i el País Valencià: la va tancar El Jardí de les Palmeres (1993), després de L’illa de les Tres Taronges (1983) i L’anell de ferro (1985). El pòrtic hi suma, entre els temes que va tractar, la ficció de tema mitològic, el periodisme polític i els efectes dels mitjans de comunicació. Segons la biografia, la primera novel·la l’havia escrit als catorze anys, arran de la passió pels còmics, pels llibres d’aventures i sobretot per les «pel·lícules de lladres i serenos» que veia de noi als cinemes de barri. Aquelles pel·lícules, amb Humphrey Bogart com a figura del detectiu, van influir en les primeres novel·les que va publicar, i una de les seves novel·les en porta el record al títol: Tarda, sessió contínua, 3,45.

Va traduir sobretot del francès, i amb Bella del senyor, d’Albert Cohen, va guanyar el premi de la Crítica Serra d’Or del 1989. Va escriure guions de cinema i de sèries de televisió i va ser articulista als principals mitjans catalans. Havia nascut a Barcelona el 17 de novembre de 1945. A Mallorca, on va fer el servei militar, va conèixer l’escriptora Maria-Antònia Oliver, amb qui es va casar, i l’illa va acabar sent la segona casa del matrimoni: segons l’AELC, hi va escriure moltes de les seves novel·les. Va morir a l’Hospitalet de Llobregat el 31 de gener de 1998, amb una novel·la en esbós, El vol de l’àguila. Des del 2004, l’AELC dona el Premi Jaume Fuster a la trajectòria d’un autor, i des del 2005 la biblioteca pública central del districte de Gràcia, a Barcelona, porta el seu nom.