Poeta, assagista i traductor d'Alzira, que ensenya educació literària a la Universitat de València. L'Enciclopèdia el situa entre els poetes valencians més representatius dels anys vuitanta. Ha traduït autors italians com Pavese o Pasolini, ha estudiat Joan Fuster i la cultura de la postguerra, i ha escrit també per a infants.
Un recorregut personal per autors que Ballester llegeix i rellegeix, de Rabelais i Goethe a Camus o Capote. L'editorial en descriu l'efecte com gairebé hipnòtic: les lectures que proposa fan de verí i obliguen a seguir llegint.
Diversos i dispersos versos conversos i perversos dels universos
L'holandés errant
Harmonia de els esferes
Creació literària al País Valencià. Problemes i propostes
Joan Fuster (1922-1992). Deu anys després
L'agitació de l'escriptura. Aproximació a l'obra de Joan Fuster
La poesia catalana de postguerra al País Valencià (1939-1959)
La traïció d'Ariadna. Apunts de Literatura Comparada
Maria Beneyto. Gresol descriptora femenina i feminista
Penúltimes voluntats
Jocs innocents
Salzburg
L’Enciclopèdia considera Josep Ballester «un dels poetes dels vuitanta més interessants i representatius del País Valencià». Des de Passadís voraç del silenci (1985) ha publicat, entre altres, Tatuatge (1989), premi Ausiàs Marc; L’holandès errant (1994), premi Ciutat de Palma; La mar (1997), premi Vicent Andrés Estellés, i L’odi (2005), que la mateixa obra de referència llegeix com «un dur al·legat existencial». El 2007 va aplegar una antologia de la seva poesia, Les muses inquietants, i part dels seus versos s’han traduït a l’espanyol, a l’italià, a l’hongarès i al xinès.
El 1985, l’any que es llicenciava en filologia catalana, va entrar com a docent a la Universitat de València, on ara ensenya educació literària. Hi ha passat pels departaments de Filologia Catalana i de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, que va dirigir entre el 1997 i el 2000. Es va doctorar el 1991 amb una tesi sobre la poesia catalana de postguerra al País Valencià, distingida amb el premi extraordinari. Havia nascut a Alzira el 1961 i hi va estudiar fins a l’entrada a la universitat; l’AELC situa a l’Institut Rei En Jaume les seves primeres provatures d’escriptor. Ja com a universitari va participar en la creació de l’Associació de Joves Escriptors, i a l’AELC mateixa va ser vocal i, del 1997 al 2004, vicepresident pel País Valencià.
Ha traduït autors italians com Pavese, Quasimodo, Dario Fo o Pasolini. Com a assagista ha escrit sobre Joan Fuster, sobre la cultura de la postguerra a Temps de quarantena (1992) i és l’autor de L’educació literària (1999). En prosa ha publicat, entre d’altres, La mirada de Xahrazad, del 2006, que va guanyar el Ciutat d’Elx de narrativa, i la novel·la El col·leccionista de fades, premi Ciutat d’Alzira.
Per als infants ha escrit la narració L’estrella dansarina (1989), l’obra de teatre La princesa Neus i la Cuca Fera (1999), premi Xaro Vidal, i un recull de poemes que va obtenir el premi Samaruc.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.
