Josep Pla

Qui era Josep Pla

Josep Pla va néixer a Palafrugell el 1897. Els seus eren petits propietaris de pagès de l’Empordà. Va fer el batxillerat intern a Girona i el 1913 va baixar a Barcelona a estudiar medicina, que va deixar al cap de sis mesos per dret. La carrera li va interessar poc: va aprendre molt més a les tertúlies de l’Ateneu Barcelonès, i va triar-se els mestres pel seu compte —Stendhal per damunt de tot, i Montaigne, Sterne o Proust.

El 1919 va entrar al periodisme i ben aviat el van enviar de corresponsal a fora. Va passar bona part dels anys vint fent de resident provisional a mitja Europa —Alemanya, Anglaterra, Itàlia, França, la Unió Soviètica— i de tot allò en van sortir llibres com Coses vistes i Rússia, tots dos del 1925, o Madrid (Un dietari), del 1929. Ja s’hi veu què li interessava: el que havia vist, no pas el que es podia inventar.

Amb la guerra va sortir de Catalunya i, instal·lat a Marsella, va treballar per als serveis d’informació dels revoltats. El 1939 va tornar, i va deixar córrer tant la vida pública com les tertúlies de Barcelona: se’n va anar a viure a l’Empordà, al mas Pla de Llofriu. Del 1939 al 1975 va escriure cada setmana a Destino, que el va continuar enviant a córrer món.

Tota aquesta feina va acabar aplegada en una obra completa de més de quaranta-cinc volums, oberta el 1966 amb El quadern gris, el dietari dels seus anys de joventut. Hi ha també els nou volums d’Homenots, una galeria de retrats fets de viu en viu, i títols com Cadaqués o El que hem menjat.

Té una prosa que sembla fàcil i no ho és: frase curta, llengua de carrer, ironia continguda i cap concessió al sentimentalisme. Amb això va fer literatura de coses que no semblava que en poguessin donar —un arbre, un àpat, una estona de conversa. Va guanyar tres vegades el premi de la Crítica Serra d’Or i, el 1980, la Medalla d’Or de la Generalitat. Va morir al mas de Llofriu on vivia el 23 d’abril de 1981, per Sant Jordi.