
El quadern gris
El dietari de joventut, entre Palafrugell i Barcelona, que obre la seva obra completa. És la millor porta d'entrada a la seva prosa i a la seva mirada.
Periodista, viatger i un dels grans prosistes catalans del segle XX. Va bastir una obra de més de quaranta-cinc volums mirant de prop el que tenia al davant: l'Empordà, la taula, la gent, la conversa. El quadern gris n'és el llibre emblemàtic.


El dietari de joventut, entre Palafrugell i Barcelona, que obre la seva obra completa. És la millor porta d'entrada a la seva prosa i a la seva mirada.

Un recorregut per la cuina catalana i empordanesa, plat a plat, on el menjar i la història d'un país van junts. Ideal per descobrir el Pla més sensual i divulgatiu.
Enric Casanovas
Rússia
Llanterna màgica
Cartes de lluny
D. Carles
Francesc Cambó. Materials per a una història d'aquests últims anys
Vida de Manolo contada per ell mateix
Cartes meridionals
El sistema de Francesc Pujols
Vint-i-cinc anys de política catalanista
Viatge a Catalunya
Cadaqués
Bodegó amb peixos
L'illa dels castanyers
Pa i raïm
El vent de garbí
Llagosta i pollastre
Els anys
L'Empordanet
Peix fregit
Els moments
Week-end d'estiu a New York
De l'Empordanet a Barcelona
Un senyor de la Terra del Foc
Catalunya vella
Articles sense cua
Veure Catalunya
Notes per a un diari
Madrid. Un dietari
Negre i taronja
Relacions
Madrid. L'adveniment de la República
Fer-se totes les il·lusions possibles
L'herència
Josep Pla va néixer a Palafrugell el 1897. Els seus eren petits propietaris de pagès de l’Empordà. Va fer el batxillerat intern a Girona i el 1913 va baixar a Barcelona a estudiar medicina, que va deixar al cap de sis mesos per dret. La carrera li va interessar poc: va aprendre molt més a les tertúlies de l’Ateneu Barcelonès, i va triar-se els mestres pel seu compte —Stendhal per damunt de tot, i Montaigne, Sterne o Proust.
El 1919 va entrar al periodisme i ben aviat el van enviar de corresponsal a fora. Va passar bona part dels anys vint fent de resident provisional a mitja Europa —Alemanya, Anglaterra, Itàlia, França, la Unió Soviètica— i de tot allò en van sortir llibres com Coses vistes i Rússia, tots dos del 1925, o Madrid (Un dietari), del 1929. Ja s’hi veu què li interessava: el que havia vist, no pas el que es podia inventar.
Amb la guerra va sortir de Catalunya i, instal·lat a Marsella, va treballar per als serveis d’informació dels revoltats. El 1939 va tornar, i va deixar córrer tant la vida pública com les tertúlies de Barcelona: se’n va anar a viure a l’Empordà, al mas Pla de Llofriu. Del 1939 al 1975 va escriure cada setmana a Destino, que el va continuar enviant a córrer món.
Tota aquesta feina va acabar aplegada en una obra completa de més de quaranta-cinc volums, oberta el 1966 amb El quadern gris, el dietari dels seus anys de joventut. Hi ha també els nou volums d’Homenots, una galeria de retrats fets de viu en viu, i títols com Cadaqués o El que hem menjat.
Té una prosa que sembla fàcil i no ho és: frase curta, llengua de carrer, ironia continguda i cap concessió al sentimentalisme. Amb això va fer literatura de coses que no semblava que en poguessin donar —un arbre, un àpat, una estona de conversa. Va guanyar tres vegades el premi de la Crítica Serra d’Or i, el 1980, la Medalla d’Or de la Generalitat. Va morir al mas de Llofriu on vivia el 23 d’abril de 1981, per Sant Jordi.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1895 i el 1909.