Joaquim G. Caturla

Qui és Joaquim G. Caturla

Segons la biografia de l’AELC, Joaquim G. Caturla va entrar a la literatura amb dos reculls de contes populars, Rondalles de l’Alacantí (1985) i Rondalles del Baix Vinalopó (1987), que va editar l’Institut Juan Gil-Albert d’Alacant i que Aguaclara va reeditar el 1998. Rafael Alemany, que va ressenyar el primer a L’Espill, hi veia un punt mitjà entre la manera de transcriure de mossèn Alcover i la d’Enric Valor: una «via equilibrada». Més endavant, Tàndem li va publicar altres aplecs de rondalles, com Les bacores del rei i altres rondalles de costum (2016) i La comare rabosa i altres rondalles d’animals (2018). El seu primer llibre de ficció, Un estiu amb Flora, és del 1989. Per a lectors joves va escriure Tot l’estiu per davant (Bromera, 1992), traduïda al gallec; Lluís Alpera, a Serra d’Or, en comptava el 2007 «vint-i-dues edicions». Julieta i el caragol màgic va obtenir el premi Empar de Lanuza del 1992 i Mirant la lluna, el Ciutat d’Alzira-Bancaixa juvenil del 2000. Bromera li va publicar també Nuvolet (2018) i Laia i la torre del taronger (2024).

Per a adults, La casa de les flors (Bromera, 1999) havia guanyat el premi Enric Valor del 1998; Rafael Alemany, a Caràcters, en considerava «veritable nus de l’obra» el retrat psicològic de la protagonista, Amèlia. L’home de l’estació (Bromera, 2005) va rebre el premi Ciutat de Xàtiva-Blai Bellver de narrativa del 2004 i el de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2006. Alpera hi destacava la documentació sobre l’Alacant de la guerra i en resumia la trama: la vida que repassa des del llit de malalt un vell militant falangista i el viatge de la seva filla per veure’l abans que mori. Tres i Quatre li va publicar Els ulls del gos (2010), premi Antoni Bru dels Premis Literaris Ciutat d’Elx del 2009, i El regne de la calúmnia (2014). En narrativa eròtica, Les quatre edats d’Eros (Bromera, 1996) havia obtingut el premi La Vall d’Albaida del 1995. Caturla va estudiar filologia hispànica, va fer de professor d’institut a Alacant, on va ser catedràtic de batxillerat, i va ensenyar lingüística valenciana als instituts de ciències de l’educació (ICE) de València i d’Alacant. La biografia de l’AELC observa que la majoria de les seves obres passen a Alacant, la seva ciutat.