Josep Maria Aloy

Qui era Josep Maria Aloy

Josep Maria Aloy va dedicar diversos llibres a Josep Vallverdú, i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el presenta com a especialista en la seva vida i la seva obra. Emili Teixidor, en el pròleg de Camins i paraules: Josep Vallverdú, l’escriptor i l’home (1998) que reprodueix l’associació, en deia que era «una biobibliografia completa» i que la primera part repassava la vida de Vallverdú amb textos de les seves obres. Abans, el 1991, Aloy havia tingut cura del recull Contes en òrbita, i el 2013 l’AELC li va publicar Retrats. Josep Vallverdú; el 1993, un retrat de l’escriptor lleidatà li havia valgut el premi Recull Rafael Cornellà de retrat literari. També va preparar dues obres de Joana Raspall, Bestiolari de Joana Raspall (2014) i Olor de maduixa (2016). Com a estudiós de la literatura per a joves, va publicar Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de Literatura Catalana per a joves (1960-2010) (2010), una guia de lectures per al públic jove que, segons la ressenya de Llorenç Capdevila a Regió7, dona una atenció especial a Joaquim Carbó i sobretot a Vallverdú, i des del 2012 va escriure sobre literatura infantil i juvenil al blog Mascaró de proa, que va obtenir el premi Aurora Díaz-Plaja. Els seus contes per a infants, Renoi, quin conte! (1996) i Una picoreta estranya (2000), neixen, segons la crítica de Pep Molist que recull l’AELC, del tracte amb els seus propis fills i de l’observació de com un infant mira el món, i La lluna, la Bruna (2014) és un llibre de poesia infantil dedicat a la seva neta.

Professionalment, Aloy va tenir dues feines. La primera, segons l’AELC, va ser l’ensenyament: va passar quinze anys fent classes a l’escola Badia-Solé de Manresa. La segona, que va durar més de trenta anys, la va fer al Departament de Justícia de la Generalitat, com a tècnic de justícia juvenil, i d’allà va sortir Queni, la història d’un jove amb qui havia treballat, una novel·la que no es va publicar però que el 1991 va obtenir el premi Serra i Moret de narrativa de la Generalitat. Abans havia passat per La Salle de Manresa i pel Seminari de Vic, on havia entrat als onze anys i d’on va sortir als divuit, i va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona. La crítica la va exercir en diaris com l’Avui i el Segre i en revistes com CLIJ, Escola Catalana o Faristol, i sobretot a Regió7, on escrivia des del 1982 i on va tenir una secció fixa al suplement cultural del 1991 al 1995. La Galera el va tenir d’assessor editorial des del 1993, i va formar part del jurat de diversos premis, com el Josep M. Folch i Torres. Va néixer a Manresa el 1948 i va morir el 2020.