Jaume Fabre i Fornaguera

Qui és Jaume Fabre i Fornaguera

La meitat dels més de cinquanta llibres que el pòrtic de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) atribueix a Jaume Fabre els va escriure amb Josep Maria Huertas Claveria, mort el 2007. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), Fabre es va especialitzar sobretot en la ciutat de Barcelona, i d’aquesta col·laboració en surten títols com Tots els barris de Barcelona, en set volums (1975-77), Carrers de Barcelona (1982), Barcelona, la construcció d’una ciutat (1991), Els barris de Barcelona (1997-99) o Burgesa i revolucionària. La Barcelona del segle XX (2000), i també Cent anys de vida quotidiana a Catalunya (1993); en alguns, com El Montjuïc del segle XX (1968), Monuments de Barcelona (1984) o La ciutat transportada (1997), hi van participar altres coautors. El pòrtic reparteix el conjunt de la seva obra entre la història urbana, de la vida quotidiana i de les institucions, a més d’estudis sobre comunicació. Els que va signar sol, segons la GEC, són El carnaval de Barcelona (1980), Girona entre quatre rius (1985), Història del fotoperiodisme català (1990), Periodistes uniformats: la premsa i la repressió (1996), La presó també era a fora i Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000, tots dos del 2007, i la tesi doctoral, Els que es van quedar: Barcelona 1939, ciutat ocupada (2003). El 2008 va rebre el premi Memorial Candel per la seva trajectòria.

Del periodisme, que segons el pòrtic va exercir des del 1967 en premsa i televisió, la GEC en destaca la direcció d’Oriflama, del 1971 al 1974, i la crítica literària a El Periódico, del 1985 al 2002, i hi afegeix una llarga llista de col·laboracions en diaris i revistes de Barcelona i de les comarques, entre els quals L’Avenç, Presència, la Revista de Girona, l’Avui, Tele-exprés, el Punt Diari, el Diari de Barcelona, El Correo Catalán i La Vanguardia. A la Universitat Autònoma de Barcelona, on el pòrtic diu que va ensenyar història del periodisme, la GEC el situa del 1992 al 2002 com a professor associat de la Facultat de Ciències de la Comunicació; aquells mateixos anys feia classes d’història a l’ensenyament secundari, on ja havia estat del 1980 al 1982 i on va continuar fins al 2007. La GEC li dona dues llicenciatures, periodisme (1969) i història contemporània (1978), i el pòrtic el presenta com a doctor en història contemporània. L’AELC el compta entre els seus socis d’honor. Va néixer a Barcelona el 1948.