Joana Raspall

Qui era Joana Raspall

El primer diccionari de Joana Raspall va néixer a casa seva, de les fitxes de sinònims que anava fent mentre hi donava classes de català. Segons la biografia de l’AELC, les va anar ampliant fins que en va sortir el Diccionari de sinònims (1972), fet amb Jaume Riera. Amb Joan Martí i Castell en va fer dos més, un de locucions i frases fetes (1984), que va guanyar el premi Marià Aguiló, i un d’homònims i parònims (1988). En aquells anys de postguerra també publicava poemes i altres escrits en català allà on la censura arribava menys, com els Jocs Florals, els concursos o les festes populars, i la biografia en recull unes paraules seves sobre aquella tria: «ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí».

La poesia, que segons el pòrtic va escriure sempre, no la va voler publicar fins ben entrada la maduresa. El primer recull, Petits poemes per a nois i noies, és del 1981 i va tenir la menció especial de poesia del premi Crítica Serra d’Or. Els llibres per als més petits es van fer regulars a finals dels anys noranta, amb Bon dia, poesia (1996), Degotall de poemes (1997) o Versos amics (1998), i la llista de l’Enciclopèdia en recull fins al 2013. L’AELC la considera «una de les pioneres del gènere a casa nostra» i defineix la seva poesia infantil com a «clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors». La biografia afegeix que ella mateixa explicava aquesta dedicació perquè l’oferta de poemes per a infants en català era «molt poc extensa».

En teatre, el 1963 L’ermita de Sant Miquel va obtenir el premi Joan Santamaria de teatre d’adults, i el 1967 El pou, una obra per a nois i noies, el Cavall Fort. L’Enciclopèdia fa d’El pou, L’invent (1978) i Kònsum S.A. (1984) una trilogia. Al Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) va impulsar, amb altres defensors del teatre infantil en català, una col·lecció d’aquest gènere a l’editorial Edebé. En narrativa va escriure per a joves i, per a adults, la novel·la Diamants i culs de got (2007).

L’Enciclopèdia la dona per diplomada a l’Escola de Bibliotecàries el 1938. Després va treballar una breu temporada a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, fins al dia abans que hi entressin les tropes franquistes; amb una companya, en va portar a la Biblioteca de Catalunya una part del fons, sobretot els llibres en català. A l’Escola, on va tenir de professors Carles Riba i Clementina Arderiu, hi havia arribat per consell de Jordi Rubió, que havia conegut quan, amb altres joves de Sant Feliu de Llobregat, reclamaven una biblioteca infantil per al poble; als catorze anys ja publicava en revistes locals. Havia nascut a la Barceloneta, en una família del Masnou, i de molt petita s’havia instal·lat amb els seus a Sant Feliu, on va impulsar el premi Martí Dot. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2006 i, el 2013, el premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil pel conjunt de l’obra. Va morir a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013.