Jordi Solé i Camardons

Qui és Jordi Solé i Camardons

El premi Juli Verne de novel·la de ciència-ficció de la XVIII Nit Literària Andorrana va ser el 1995 per a Els silencis d’Eslet, de Jordi Solé i Camardons. El 1997 va ser un dels organitzadors del I Encontre de ciència-ficció en llengua catalana de l’AELC, i el 2001 el seu relat «No hi cabem?» va quedar tercer al premi Manuel de Pedrolo de ciència-ficció i fantasia. També en va fer objecte d’assaig: segons la biografia de l’AELC, Les paraules del futur és un assaig de sociolingüística de la ciència-ficció, i el 2024 Malsons i somnis del futur va carregar contra «la invasió de les distopies» als llibres i a les pel·lícules.

Sociolingüística per a joves va guanyar el 1986 el premi Xavier Romeu de monografies per a l’ensenyament, de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, i es va publicar el 1988; la biografia en compta catorze reedicions en la primera dècada. El 2012 en va sortir a Voliana Edicions, l’editorial que ell havia creat el 2010, una versió «molt revisada i ampliada», Sociolingüística per a joves del segle XXI. El discurs sobre la llengua és el tema d’assaigs com Les set tribus de la nació catalana (2005), que el resseguia en el catalanisme i en la premsa escrita del 1977 al 2003, i La llengua que ens va parir. Set pensadors a la recerca del català (2007). Als precursors de la sociolingüística catalana hi va dedicar el treball que el 2001 va guanyar el premi Jaume Camp, que atorga la delegació de Granollers d’Òmnium Cultural. El pedagog Delfí Dalmau és l’objecte d’un altre assaig, Poliglotisme i raó, i «ecoidiomàtica» és el nom que dona, segons el pòrtic de l’AELC, a la línia dels seus articles de sociolingüística.

La poesia va arribar més tard: Oficis de Pandèmia i altres poemes és de l’estiu del 2020, i Melodia de Tetraktys (2026), segons la biografia, planteja una estrofa inventada sobre el model de la tetraktys. Entre els seus altres llibres hi ha la novel·la La Síndrome dels Estranys Sons, del desembre del 2003, i el Diccionari essencial Esteve Albert (2015). Llicenciat en filologia catalana a Barcelona el 1983, abans de fer classes al batxillerat va treballar, segons la biografia, en una llibreria, en l’ensenyament del català per a adults i en la redacció del diccionari Barcanova; després va ser professor de llengua i literatura catalanes i va donar cursos de sociolingüística per tots els Països Catalans. El 1989 es va incorporar al consell de redacció d’Escola Catalana, revista de pedagogia. Va néixer a Oliana el 1959.