Maria Dolors Farrés

Qui és Maria Dolors Farrés

Set anys i mig de feina, segons les pàgines de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), documentades per la mateixa autora, li va costar a Maria Dolors Farrés L’hora quieta, que el 2003 es va publicar a internet, a Nació Digital. Amb aquesta novel·la va ser finalista del premi Sant Jordi el 2007, i l’any següent Proa la va editar amb el títol El monestir de l’amor secret; la traducció castellana és del 2010. La versió íntegra i original, ja com a L’hora quieta, no va sortir fins al 2018. Havia començat a publicar el 1995, amb la novel·la curta Ciutat ambre, a Columna, i amb El Pla del Remei. Col·lecció Els Barris d’Adigsa, editat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat. L’AELC presenta El Càstig (2017) com la seva quarta novel·la, i situa els personatges d’El Gran Desordre, publicat el 2025, «a les acaballes de l’edat mitjana». La primera novel·la que va escriure, als vint-i-tres anys, Sis anys sense claror, és inèdita, segons el pòrtic de l’associació.

Llicenciada a la Universitat Autònoma de Barcelona, Farrés havia nascut a Vic el 1962. Segons l’AELC, va exercir el periodisme durant disset anys en setmanaris comarcals —el pòrtic esmenta la redacció del setmanari Ausona—, i a Osona va fer «més de quatre mil entrevistes i reportatges», sobretot sobre literatura i ciència. A la ràdio, segons les mateixes pàgines, va ser locutora d’Onda Rambla, d’Ona Osona i de Ràdio Vic, i corresponsal de Catalunya Ràdio del 1985 al 1998 i del 1999 al 2001, i als seus programes hi entrevistava sovint escriptors i «doctors de les més diverses especialitats». En aquells anys va col·laborar també a la revista Imatges… Records de la vida d’Osona i el Ripollès i a la de la Fundació Espriu. També va fer de redactora a les editorials Castellnou i Credsa-Vox-Biblograf.