Empar Moliner

Qui és Empar Moliner

Empar Moliner va néixer el 1966 a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental. De petita, els volums d’En Patufet que li regalava el seu avi van ser una de les primeres portes d’entrada a la literatura i a la cultura catalana de començaments del segle XX.

Abans de dedicar-se a escriure va fer teatre: als dinou anys es va ficar en un grup de teatre i va acabar guanyant-se la vida com a actriu, també de cabaret. Va entrar al periodisme per la ràdio i des de fa anys signa columnes d’opinió a diaris com El País, l’Avui o l’Ara. Continua col·laborant en programes de ràdio i de televisió.

Va debutar el 1999 amb el recull de contes L’ensenyador de pisos que odiava els mims, i l’any següent va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la Feli, esthéticienne. El 2004 va publicar T’estimo si he begut, que va rebre la Lletra d’Or i es va adaptar al teatre, i el 2005 el recull Busco senyor per amistat i el que sorgeixi.

Hi van seguir la novel·la La col·laboradora (2012) i nous reculls de contes com Tot això ho faig perquè tinc molta por, premi Mercè Rodoreda, De què fuges, qui et persegueix? o És que abans no érem així. El 2022 va guanyar el premi Ramon Llull amb la novel·la Benvolguda.

Escriu sobre gent que podria ser qualsevol de nosaltres i la posa en situacions on les bones intencions es desmunten soles. El resultat fa riure i incomoda alhora: hi ha burla, però també compassió per qui hi queda en evidència.