Rosa Font Massot

Qui és Rosa Font Massot

Un lloc a l’ombra (2011) va donar a Rosa Font Massot el premi Carles Riba del 2010. La Gran Enciclopèdia Catalana, que la presenta com a poeta, li registra reculls de poemes des del 1989 i diversos premis de poesia més: el Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó del 2019 per Celobert, publicat aquell mateix any; el Cadaqués Rosa Leveroni del 2008 per Des de l’arrel (2009), i el Festa d’Elx del 2004 per La llum primera (2005). Segons el pòrtic de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, elaborat amb documentació de l’autora, Temps el·líptic (2022) va obtenir el premi Josep M. Llompart. Proa li va publicar el 2026 Poema del desig, que l’editorial descriu com una exploració del desig amorós a través d’un itinerari de set dies per mar.

També va escriure novel·la. La dona sense ulls (2014) li va valer el premi Ciutat de Palma de novel·la del 2013, i, segons el pòrtic de l’AELC, el 2014 també va aparèixer en castellà amb el títol La mujer sin mirada. Abans havia publicat L’ànima del freixe (2003) i Envia’ns un àngel (1999). Un bosc infinit (2024) és, segons Proa, una novel·la «narrada per un nen de deu anys»: en Martí, un nen de pagès d’un poble empordanès anterior al boom turístic, amb un pare violent.

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, va fer classes de literatura catalana a Girona, en un institut de secundària; havia estudiat filologia catalana a l’Autònoma de Barcelona. El mateix pòrtic de l’AELC, documentat per ella, recull que va estudiar l’obra de Víctor Català, i també la dels poetes empordanesos de la Renaixença, i que per al públic jove va preparar una tria de poemes de Josep M. de Sagarra, Antologia poètica (1994), i una altra de Josep Carner, Antologia (1995). Segons la mateixa pàgina, alguns poemes seus es van publicar en italià a Parlano le donne (2008) i en anglès a Xeixa. Fourteen Catalan Poets (2018).