Albert Mestres

Qui és Albert Mestres

Cançons (Edicions 62, 2025) reuneix 59 de les cançons que Albert Mestres va escriure per al teatre: segons l’editorial, provenen de setze obres dramàtiques seves, escrites entre el 1993 i el 2023. Per a l’òpera, la Gran Enciclopèdia Catalana li atribueix el text de La petita bufa (1995), amb música de Jordi Rossinyol, que adaptava la seva peça La bufa, i el de 1714. Món de guerres (2004), que van musicar set compositors. També hi consten una cantafaula, La llet del paradís (1996), i un concert-recital, El rastre d’Orfeu (2002). Dels textos teatrals que va publicar, Dramàtic i altres peces (2002) va guanyar el premi Crítica Serra d’Or de teatre del 2003. Va col·laborar amb companyies com La Fura dels Baus, i com a director d’escena va muntar, entre altres, el 2006 A l’ombra de la fondalada, de J. M. Synge, i el 2008 L’hivern plora gebre damunt el gerani, d’Agustí Bartra, i Sabates de taló alt, de Manuel Molins.

Mestres es va formar com a autodidacte. El 2008 va obtenir la llicenciatura d’humanitats a la UOC, i aquell mateix any va començar a fer classes a l’Institut del Teatre de Barcelona. Entre els autors que va traduir hi ha Marcial, Racine i el marquès de Sade. El primer recull de poemes que li registra l’Enciclopèdia és O res (1991), i Edicions 62 n’esmenta un del 2023, Elegies de Caldes. En prosa va publicar novel·les com Ales de cera (1996) i La pau perpètua (2006), l’assaig Història i tragèdia. A propòsit dels catalans jueus (2007) i, amb Mónica Piera, El moble a Catalunya. L’espai domèstic del gòtic al Modernisme (1999).