Joan Ramon Resina

Qui és Joan Ramon Resina

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) presenta Joan Ramon Resina com a historiador, assagista i crític, i li atribueix interès pels estudis culturals, pel cinema, per la cultura i la literatura de les ciutats i per les literatures catalana i europea. Un dels títols que en cita és La vocació de modernitat de Barcelona. Auge i declivi d’una imatge urbana (2008). De La búsqueda del Grial (1988), l’enciclopèdia diu que segueix el mite del Grial a través de la història literària, i de Los usos del clásico (1991), que són assaigs de literatura espanyola; a la llista hi ha també Un sueño de piedra (1990), El cadáver en la cocina (1997) i Josep Pla. Seeing the World in the Form of Articles (2017). Segons la GEC, des de la segona meitat dels anys 2000 el nacionalisme, el de l’Estat i el perifèric, i «la lluita per l’hegemonia del discurs polític» van passar al centre de la feina de Resina, amb llibres com El postnacionalisme en el mapa global (2005) i The Ghost in the Constitution (2019). Del 1998 al 2004 va ser director de Diacrítics, una revista de pensament.

El 2006, Resina es va incorporar a la Universitat de Stanford, als departaments de cultures ibèriques i llatines i, a partir del 2011, de literatura comparada. Abans havia passat per Cornell (1997-2006), per la Universitat de Nova York, per la Northwestern University, pel Williams College de Massachusetts i, des del 1983, per Berkeley, després de fer classes a l’Escola Oficial d’Idiomes i a la Universitat de Barcelona (1981-82). Nascut a Barcelona el 1956, va obtenir dos doctorats, el de Stanford (1986) i el de la Universitat de Barcelona (1988), on s’havia llicenciat en filologia anglesa (1980) després d’un grau en literatura anglesa a Brandeis (1978); el 1984 havia obtingut, a més, un màster en literatura comparada a Berkeley. Va fundar el Catalan Observatory, que va dirigir del 2009 al 2011, va escriure com a comentarista polític a l’Ara i a VilaWeb, entre altres mitjans, i el 2020 va rebre la Creu de Sant Jordi.