Lluís Calvo

Qui és Lluís Calvo

Ancestral, el recull que Lluís Calvo va publicar el febrer del 2019 a Jardins de Samarcanda, la col·lecció de Cafè Central i Eumo, portava un pròleg de Vicenç Altaió, segons el registre de la Biblioteca de Catalunya. L’editorial el presentava com un llibre que «combina la lírica rilkeana amb la provocació del trap». Aquell mateix any Calvo va guanyar el premi Carles Riba amb L’espai profund, que Proa va publicar el febrer del 2020 a Els Llibres de l’Óssa Menor amb un epíleg de Lola Nieto; a la mateixa col·lecció hi va sortir el 2025 Vitralls. Segons l’Enciclopèdia Catalana, Calvo «sobresurt per la seva producció poètica», i la llista de reculls que en dona arrenca el 1987 amb Veïnatge d’hores, premi Amadeu Oller. Molts dels llibres que la segueixen són premiats. Col·lisions va obtenir el Vicent Andrés Estellés; Cent mil déus en un cau fosc (2008), el Rosa Leveroni; Opus spicatum (2000), el Maria Mercè Marçal; Vida terrenal, el Miquel de Palol, i A contrallum, el Miquel Martí i Pol. El buit i la medusa (2002) es va endur la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, i L’estret de Bering (1997), el Ciutat de Palma del 1996. Estiula (2011) va rebre el Crítica Serra d’Or de poesia del 2012. Amb altres poetes va signar Teresa la mòmia (2013), amb David Caño, i, cinc anys abans, Última oda a Barcelona, amb J. Valls.

El 2017 la seva trajectòria literària va ser reconeguda amb el premi Quima Jaume. A més de poesia, l’Enciclopèdia li registra estudis literaris i filosòfics: els més recents són Els llegats, del 2021, que porta com a subtítol Una lectura contemporània de la tradició, i L’infiltrat (2019), sobre «estratègies d’intrusió, anonimat i resistència», segons el subtítol, i abans havien sortit El meridià de París (2016), Les interpretacions (2006) i Baules i llenguatges (2011). Transfiguracions va sortir el març del 2022 a la col·lecció d’assaig d’Edicions Poncianes, segons el catàleg de la Biblioteca de Catalunya. L’endemà de tot (2014) és la novel·la més recent que li registra l’Enciclopèdia; L’expulsió del paradís és del 2004, i la primera de la llista, Aconitum, del 1999, dos anys abans d’Electra i la carretera. Per al teatre va escriure Miserere (2000). Llicenciat en geografia, va néixer a Saragossa el 27 de maig de 1963.