Rosa Maria Esteller

Qui és Rosa Maria Esteller

Segons la pàgina de premis de l’AELC, Cartes a Mireia va guanyar el premi Ciutat d’Olot de narrativa juvenil del 1996, i Octavi Egea, en una ressenya que reprodueix l’associació, la presentava com la primera novel·la de Rosa Maria Esteller. És una novel·la epistolar: l’intercanvi de cartes entre l’Ivan, un nen bosnià que ha perdut la família a la guerra i viu adoptat a Barcelona, i la Mireia, l’assistent social que l’havia ajudat i que ara treballa a Bòsnia amb infants víctimes del conflicte. Segons la revista CLIJ (1997), el que mou les cartes del noi són els dubtes sobre els seus orígens, de què la família adoptiva no vol parlar, i Egea hi elogiava un llenguatge «clar i perfectament entenedor», al contrari del que sol passar quan un poeta es passa a la narrativa. La pàgina de premis de l’AELC hi afegeix altres narracions distingides: Angelina, segon premi del concurs Mercè Rodoreda (1997), Aurora, finalista del Vent de Port (2000), i Històries d’en Barcigol, finalista del Cafè Baviera (2002). El 2003 Baula li va publicar Entre dos silencis. Lluís Llort, a l’Avui (2004), el descrivia com «un recull de pensaments, ordenats cronològicament», que en Titu, el protagonista autista, adreça a l’avi mort per contar-li el seu dia a dia, i en remarcava que «fuig del melodrama». Carme Rubio, a La Marxa (2003), hi destacava el sentit de l’humor i una mirada a l’autisme feta «des del nivell afectiu i quotidià», i Judit Rovirosa, a El Punt (2004), hi veia un trencaclosques de vint relats.

El pòrtic de l’AELC, documentat amb l’arxiu de l’autora, diu que fins al 1995 no va donar a conèixer res del que escrivia. Aquell any va guanyar el premi Sant Jordi de Vallcarca amb Sant Jordi, un cant d’amor, el seu primer premi de poesia, i segons la biografia de l’AELC va ser aleshores que va començar a publicar els poemes; n’hi van seguir altres de premiats, com El mar de la vida, a l’Alba Estiu de Cunit (2000). El pòrtic la presentava com a professora d’ensenyament secundari. Nascuda a Barcelona el 1945, havia combinat els estudis amb feines d’administrativa en empreses, segons la biografia; es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Barcelona, on també va fer el DEA en psicologia social, i va obtenir els diplomes de llengua francesa de la Universitat de Tolosa. Aquestes pàgines la situen al grup Poesia Viva en l’etapa de la Cova del Drac i li atribueixen tasques de jurat en concursos literaris i poemes en antologies, i ponències a les II Jornades d’estudi sobre Caterina Albert (l’Escala, 2001), en un programa Comenius a Alemanya (2004) i al Saló del Llibre de Barcelona (2006).