Lluís Maria Todó

Qui és Lluís Maria Todó

Els plaers ficticis (1991), El joc del mentider (1994) i L’adoració perpètua (1997) són, per al Diccionari de la literatura catalana, «una mena de trilogia sobre les edats del desig sexual», i el mateix article observa que en la narrativa de Lluís Maria Todó «el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu». La segona d’aquestes novel·les va tornar a les llibreries el 2026, a LaBreu. L’editorial la situa a la Barcelona de la Transició, amb Oriol Valls com a narrador, i hi llegeix el retrat d’una generació i d’una colla d’amics en què la mentida acaba sent «una condició». Fora de la trilogia, el premi Josep Pla va ser per a El mal francès (2006), que el Diccionari descriu com una novel·la «de ressò autobiogràfic partint d’un dietari de joventut». Hi consten també, entre d’altres, El cant dels adéus (2001), L’últim mono (2015) i Gramàtica dels noms propis (2017).

En paral·lel a la ficció, Todó va fer carrera a la universitat. Doctorat en filologia francesa el 1981, la Universitat Pompeu Fabra el va tenir com a professor de traducció i interpretació del 1993 al 2010, i després com a emèrit. Les línies de recerca que li atribueix el Diccionari són l’estilística de la traducció, la novel·la del segle XIX i la literatura francesa del XVII. Va traduir, entre d’altres, Balzac, Verne, Maupassant, Proust i Baudelaire, i va escriure per a volums col·lectius com Tancat per vacances (2003). Va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1950.