Cinta Massip i Bonet

Qui és Cinta Massip i Bonet

Segons el Diccionari de la literatura catalana, a Amurada (2006) Cinta Massip «essencialitza la veu poètica amb el diàleg i la recerca d’un tu amorós i el misteri de l’altre». Lleonard Muntaner va publicar el llibre a la col·lecció La Butzeta, amb pròleg de Feliu Formosa, epíleg de Jesús Massip Fonollosa i dibuixos de Francesc Macip Vallès; el 1997 n’havia sortit una primera plaquette. La seva veu també ha servit la poesia d’altres: el Diccionari hi compta, entre d’altres, Pere Quart, Palau i Fabre, Estellés, Martí i Pol, Formosa, Marçal i Vázquez Montalbán, i en destaca tres discos amb música de Toti Soler, Per molts anys i Bon Profit (tots dos del 2000), sobre poemes de Martí i Pol, i El meu amor sense casa (2003), sobre poemes de Marçal. Va col·laborar amb Ovidi Montllor i, en la versió consultada el 2026, amb músics com Soler, Joan Alavedra i Mario Mas.

El Diccionari, que la fa néixer a Tortosa el 16 de febrer de 1961, la defineix com a poeta i traductora. Ha traduït poesia de João Cabral de Melo i teatre de Marivaux i d’Anouilh, entre altres autors, i al teatre ha treballat també en la gestió dramàtica, al Teatre Lliure, i en la direcció, on la mateixa font li associa els noms de Bernard-Marie Koltès i David Mamet; en dramatúrgia, hi associa el de Joan Fuster. Des del 1999, segons la versió del Diccionari consultada el 2026, col·labora amb el KRTU de la Generalitat de Catalunya i en té cura de les edicions.