Montse Barderi Palau

Qui és Montse Barderi Palau

Amb La memòria de l’aigua, Montse Barderi va guanyar el 2019 el premi Prudenci Bertrana de novel·la. Les pàgines que li dedica l’AELC estan fetes amb documentació de l’arxiu de l’autora, segons el crèdit del pòrtic, i hi assenyalen com a temes «les experiències de les dones» i l’amor i el desig. La biografia fa començar la seva obra el 2008 amb Perdre per guanyar (Ara Llibres), on ja hi havia alhora novel·la i divulgació filosòfica, una barreja que, segons el pòrtic, hi torna sovint. A La vida autèntica, publicada per Columna, la trama «s’intercala constantment amb capítols de reflexió», i entre els assajos el pòrtic cita el Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI (2020).

Dels anys d’universitat, que va començar estudiant filosofia a la Universitat de Barcelona, la biografia li assenyala una mestra, Fina Birulés. Hi lliga la seva entrada a la junta del Seminari Filosofia i Gènere, el Congrés Femení Mundial de Filosofia que va organitzar al CCCB el 2002 i el fet de ser una de les patrones que van constituir la Fundació Maria-Mercè Marçal. Més tard va cursar estudis de gènere, amb un màster, i periodisme, amb un postgrau. Com a especialitat, la biografia li atribueix la dona i la literatura, i en particular Teresa Pàmies, de qui el 2019 va ser comissària.

En revistes i diaris com Serra d’Or, Núvol o Sàpiens hi va publicar entrevistes, crítica i articles d’opinió, i a la Cadena SER, amb Josep Cuní, va intervenir en seccions com «Filosofia per a la vida quotidiana». Segons les pàgines de l’AELC, ha format part del jurat del premi Josep Pla i del mateix Prudenci Bertrana, i dels programes Lletres a les Aules i Lletres en Viu de la Institució de les Lletres Catalanes. Va néixer a Sabadell el 1969.