Jaume Aulet

Qui és Jaume Aulet

Amb un article, «Miquel Desclot i la poesia per a infants», Jaume Aulet va guanyar el 2005 el premi Aurora Díaz-Plaja d’estudis sobre literatura infantil i juvenil. Segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), hi analitzava el poc espai que la poesia ocupava en la literatura per a infants i hi presentava l’obra de Desclot com «un punt de referència per al gènere». El gruix de la seva recerca, però, eren segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) el Noucentisme i la poesia catalana contemporània. De Josep Carner, «un dels autors que més ha centrat els seus esforços», en paraules de l’AELC, en va publicar L’obra de Josep Carner (1991) i Josep Carner i els orígens del Noucentisme (1992), i el treball sobre els orígens literaris del poeta li va valer el premi Jordi Rubió i Balaguer d’història de la literatura catalana i el Manuel Milà i Fontanals a la millor tesi doctoral. El 1997 hi va afegir una Antologia de la poesia noucentista. La GEC li atribueix també edicions de textos i estudis sobre el conte de postguerra i sobre la poesia de l’exili, la dels anys seixanta i la més estrictament coetània. Dels seus articles, l’AELC en destaca els que situen l’obra de clàssics com Bofill i Mates, Prudenci Bertrana o Agustí Bartra, i els dedicats a autors més recents, com Joan Perucho, Anna Murià o Jaume Cabré.

La GEC el presentava com a professor de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on havia estudiat filologia catalana i on es va doctorar el 1989. Havia nascut a Terrassa el 1959. Va formar part del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la mateixa universitat i de projectes d’investigació com «Novel·la i societat catalana (1924-1939)». Des del 2005, segons la GEC, era membre del consell de redacció d’Estudis Romànics, la revista de l’Institut d’Estudis Catalans, i l’enciclopèdia hi suma un interès per l’ensenyament de la literatura, especialment quan els estudiants passen de l’institut a la universitat. De l’arxiu d’Agustí Bartra se’n va ocupar com a coordinador de la col·lecció «Papers Bartra», de l’Ajuntament de Terrassa, i el 1995 la Institució de les Lletres Catalanes li va concedir un ajut per estudiar la correspondència del poeta. L’AELC esmenta també que va dirigir un curs de postgrau d’història i crítica del teatre, que va ser comissari de l’exposició «Terrassa, 100 anys d’art i cultura» (1992-93) i que va participar en la coordinació del Diccionari de la literatura catalana de la Fundació Enciclopèdia Catalana i en el grup de treball de les obres completes d’Anna Murià.