Roser Caminals

Qui és Roser Caminals

Garbo parla va valer a Roser Caminals el premi BBVA Sant Joan de literatura catalana del 2021. Uns anys abans havia publicat Cinc-cents bars i una llibreria (2010) i Els aliats de la nit (2015), i a principis de segle havia escrit tres novel·les de Barcelona: El carrer dels Tres Llits (2002), La petita mort (2004) i La dona de mercuri. El Diccionari de la literatura catalana de l’Enciclopèdia hi veu una trilogia que recrea «l’ambient i l’atmosfera del primer terç del segle XX», sobretot al Raval. Totes tres es van traduir al castellà, segons la biografia de l’AELC, i la primera la va passar ella mateixa a l’anglès.

Un segle de prodigis (1995) és la versió catalana, feta per l’autora, de la novel·la amb què s’havia estrenat dos anys abans als Estats Units, Once Remembered, Twice Lived, escrita en anglès. Segons totes dues fonts, després va venir Les herbes secretes (1999), primer premi de prosa dels IV Jocs Florals de la Diàspora, i el Diccionari hi afegeix Nens a la platja, del mateix any. El 2009 va publicar un llibre de no-ficció sobre la societat nord-americana, La seducció americana, que el Diccionari classifica com a assaig.

La biografia de l’AELC recull que va escriure en català, en castellà i en anglès, i que com a traductora va treballar cap a l’anglès, des de les altres dues llengües. D’Emilia Pardo Bazán en va traduir Los pazos de Ulloa: la seva versió, The House of Ulloa (1992), va rebre un premi-beca de l’ambaixada espanyola. De Carme Riera va traduir un volum de relats, A Matter of Self-Esteem and Other Stories (2001), amb què va obtenir un accèssit de traducció als V Jocs Florals de la Diàspora. La mateixa font diu que va publicar assaigs i ressenyes en revistes americanes.

Es va llicenciar en llengües germàniques a Barcelona, la seva ciutat, el 1979, i la tesi doctoral la va dedicar a Salvador de Madariaga. El 1981 se’n va anar a Maryland, i el pòrtic de l’AELC data d’aquell any el començament de les seves classes de literatura espanyola al Hood College.