Víctor Batallé

Qui és Víctor Batallé

Un triangle amorós entre en Maure, l’Eduard i la Irene és el nucli de Tres d’amor (1995), la novel·la amb què Víctor Batallé havia guanyat el premi Andròmina de novel·la el 1994 i que Edicions Tres i Quatre presenta com «un viatge al passat i cap a l’interior del protagonista». Segons l’editorial, en Maure, que ha viscut pendent del món exterior, decideix als seixanta-tres anys començar a estimar, i el seu amor és per a l’Eduard; en la Irene, una dona de confiança que l’estima, l’arribada de l’Eduard desperta un desig nou, i el passat acabarà desfent el triangle i les ganes de viure d’en Maure. De les novel·les anteriors, La metamorfosi d’en Ricard (1990) havia obtingut el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil del 1989, i després de Tres d’amor va guanyar el premi Ciutat de Badalona amb La porta de la lluna (1997). L’Enciclopèdia Catalana li compta també Carta a la lluna (1987), La metamorfosi d’en Vicenç (1990), L’amic de Carla i Operació Delta 3, totes dues del 1993, i Joc de becs (1996).

El 2003, Batallé va ser el comissari de l’Any Verdaguer, i en biografia històrica va publicar La saga dels Maragall (2005). Com a poeta, l’article en cita Tercer matí (1986), Plaer mil·lenari (1990), Vida escampada (1998) i Temps pervers (2002), que havia guanyat el premi Villa de Vallirana-Josep M. López-Picó el 2001, i com a narrador de contes, El món de fora (1996) i Parada ocasional (2000). Va traduir al català H. Pinter i S. Beckett, entre altres autors. Llicenciat en filosofia i lletres, havia estudiat també disseny gràfic, i va viure catorze anys a Londres, on va ser «realitzador d’espais dramàtics per a la BBC».