Manuel Cuyàs

Qui era Manuel Cuyàs

Manuel Cuyàs va començar a col·laborar a Punt Diari el 1987. El 1995 va passar a ser director editorial d’El Punt del Maresme, la divisió que el diari havia creat en aquella comarca, i el 2001 el van nomenar director de l’edició de Catalunya. Més endavant va ser director adjunt d’El Punt Avui, on escrivia cada dia la columna «Vuits i nous». Va ser un dels fundadors de dues revistes, Mataró Escrit (1986-1994) i El Maresme (1977-1982), en què també escrivia, i va fer de gestor cultural a l’Ajuntament de Mataró i després a l’Olimpíada Cultural (1983-1992). Havia estudiat història de l’art a la Universitat de Barcelona. La seva feina de periodista va ser reconeguda el 2013 per l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), amb un premi a la trajectòria; el 2012 va rebre el Ploma d’Or de la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i, el 2010, el premi Manuel Bonmatí, del Rotary Club de Girona, per «La fi del “Girona rai”», un article publicat a El Punt el 6 de juny d’aquell any.

Entre els seus llibres, l’Enciclopèdia Catalana cita El manyà encès (1985) i diversos títols que porten el nom de Mataró, la ciutat on havia nascut el 1952: Mataró verd i blau (2006), Mataró, suau i aspre (1982), Mataró sota teulada (1994) i Mataró, una ciutat (1986). La seva novel·la és Taques al marge (1993). Els tres volums de memòries de Jordi Pujol, publicats el 2007, el 2009 i el 2013, són obra seva: segons l’Enciclopèdia, els va escriure a partir de l’exposició oral del president. El 2014 va publicar unes memòries pròpies, El nét del pirata. Dels seus articles en van sortir reculls com Enamorats d’Audrey Hepburn (2015) i Sota el barret (2019), que aplega textos publicats a El Punt Avui; el 2015 va treure també L’arròs de la terra. Dos juliols a l’illa de Menorca. Una part de la seva obra s’ha traduït a l’anglès, al castellà i a l’alemany. Va morir el 2020.