Glòria Llobet Brandt

Qui és Glòria Llobet Brandt

La biografia de l’AELC parla d’«un viratge considerable» en la trajectòria de Glòria Llobet el 1998, l’any que va guanyar el Ciutat de Mollerussa de novel·la breu amb Els ulls del mirall: des d’aquell llibre, la seva narrativa es va ocupar de personatges adults. Hi van seguir, entre els premiats, El cor de les pedres, Joanot Martorell de narrativa de Gandia del 1999, i Connecta’t, Sílvia, amb l’Enric Valor de novel·la. La llista de premis de l’AELC hi suma el Pere Calders de literatura catalana del 2004, per Llàgrimes de quitrà, i el premi Pollença de narrativa del 2009, per D’Àger a Katmandú.

Abans, i durant uns quants anys, havia escrit per a joves. El pòrtic, fet amb documentació de l’autora, i la biografia hi destaquen dos llibres: el Vila de l’Eliana va ser el 1992 per a Què t’angoixa, Núria?, i l’Enric Valor de novel·la juvenil, el 1993, per a Malgrat la boira. Segons la biografia, la seva narrativa juvenil va arribar a una desena de títols.

La llista de premis de l’AELC comença el 1991, amb el Joan Amades de l’Ajuntament de Gurb per Amb qui parles, Ignasi?, i el 1992 hi posa, a més del Vila de l’Eliana, el Goleta i Bergantí del Masnou per Crònica d’una infidelitat, un llibre de narracions, i el Mercè Rodoreda de l’Ajuntament de Molins de Rei per Absència. La biografia recorda també una novel·la curta del 1991, Marta, és per a mi que plores?, finalista d’un premi de l’Ajuntament d’Ascó, que la va editar amb l’obra guanyadora. Segons la mateixa biografia, havia estudiat magisteri a València i, de tornada a Catalunya, va ser mestra interina als Hostalets de Balenyà.