Ramon Surroca

Qui és Ramon Surroca

Les pàgines de l’AELC, documentades per Ramon Surroca mateix, llegeixen L’aparador desert (2011) i La sang ferida (2014) com dues novel·les que parlen també de Barcelona. A la primera, l’Helena, una estudiant gironina, prepara un treball sobre un artista plàstic, Gonzalo Fresán, i hi descobreix les impostures de l’art contemporani, que la biografia emparenta amb les d’una ciutat turística «de cartó pedra». El contrapunt és en Gerard, un professor de literatura que, segons Anna Carreras a Time Out (2011), estima Pla, Espriu i Rodoreda. Carreras hi va llegir una defensa «a ultrança» de la veritat contra l’art deshonest, tot i que trobava que potser en algun moment el narrador «peca de mestretites». La sang ferida passa en un sol matí al zoo de Barcelona, on en Nèstor ha anat amb el seu fill de quatre anys, i el record de la Júlia, la seva parella, hi va interrompent el present. Carles Ribas, al Diari de Girona (2014), hi destacava un «mínim fil argumental» i les gàbies del zoo confrontades amb la «gàbia mental» del protagonista. Per a la biografia, el zoo també és l’emblema d’una Barcelona d’abans de la transformació olímpica, en què la ciutat encara «s’oferia en primer terme als ciutadans i no als turistes».

Les dues primeres novel·les tenen un punt de partida viscut, segons la mateixa biografia. Lenta llum de l’Havana (2006) surt d’un viatge a Cuba de l’estiu del 1994, tot i que hi barreja ficció, i hi apareixen famílies que, per sobreviure, s’havien organitzat en una «cooperativa» per acollir turistes, i personatges que no s’estan de criticar Fidel Castro sense haver abandonat els valors revolucionaris. Memòria de sal (2007) recrea el creuer universitari del 1933 per la Mediterrània, a partir dels records que Surroca va anotar d’una professora jubilada que hi havia viatjat i que va conèixer el 1993; la novel·la, però, la protagonitzen personatges de ficció, i el 2013 ell mateix la va traduir al castellà. El pòrtic diu que va publicar la primera novel·la als quaranta anys. Nascut a Barcelona el 1966, es va llicenciar el 1990 a la Universitat de Barcelona, en ciències de l’educació i en filosofia, i el 1991 va començar a fer classes de filosofia al batxillerat. La biografia li atribueix també col·laboracions a la revista Lateral i al programa Ciutat Oberta de Ràdio Badalona.