Rafel Nadal

Qui és Rafel Nadal

El fill de l’italià (2019) va donar a Rafel Nadal el premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes. No era el seu primer premi: el 2012 havia guanyat el Josep Pla amb Quan érem feliços, que l’Enciclopèdia Catalana defineix com unes «memòries d’infantesa novel·lades» i que el 2013 també va obtenir l’Amat-Piniella. Entre aquests dos llibres, i després, l’article li recull, entre d’altres, les novel·les Quan en dèiem xampany (2013), La maledicció dels Palmisano (2015), Mar d’estiu. Una memòria mediterrània (2020) i Quan s’esborren les paraules (2021). Abans de tot això, el 2010, havia publicat Els mandarins, que el mateix article presenta com «un conjunt de retrats literaris de personalitats».

El Periódico de Catalunya, on havia format part de la redacció, el va tenir de director entre el maig del 2006 i el febrer del 2010. Nascut a Girona el 1954 amb el nom de Rafael Nadal i Farreras, va signar com a Rafel Nadal, i havia començat a fer de periodista als anys setanta a París, on era corresponsal de Catalunya/Express i de la revista Prisma Económico Internacional. Dels càrrecs que va ocupar després als diaris catalans, l’Enciclopèdia esmenta el de redactor en cap del Punt Diari el 1980 i el de subdirector del Diari de Barcelona, i diu que també va treballar a El País. A partir del 2010, l’article el presenta com a articulista de La Vanguardia i col·laborador habitual de RAC1 i de Televisió de Catalunya.