Marta Pera Cucurell

Qui és Marta Pera Cucurell

La quinta essència de la pols, el primer llibre de poemes de Marta Pera Cucurell, va guanyar el premi Recvll de poesia del 2018 i el va publicar Pagès Editors. Les pàgines que li dedica l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), amb el crèdit «Documentació cedida per l’autora», expliquen que alterna vers i prosa per tractar «diversos temes a partir del símbol de la pols». La biografia hi recull, a més, la lectura de Francesc Parcerisas, que hi va veure «l’extrema sensibilitat, la capacitat d’observació i de descripció i una ironia desenfarfegada i col·loquial», i a qui el llibre va suggerir «alguna d’aquelles imatges amb les quals intenten d’explicar-nos la física de les partícules».

La poesia li va arribar després d’una carrera de traductora de l’anglès i de l’alemany en què l’AELC li compta més d’un centenar d’obres. Nascuda a Mataró el 1959 i llicenciada en filologia anglogermànica per la UB, va començar a traduir professionalment el 1985 amb La princesa Casamassima, de Henry James, per a Edicions 62; el seu primer editor, Francesc Vallverdú, li havia advertit, segons la biografia, que començava «la casa per la teulada». Entre els autors que va traduir hi ha Virginia Woolf, William Faulkner, Joseph Conrad, Margaret Atwood, Vladimir Nabokov, Sylvia Plath i Franz Kafka. La pàgina de premis de l’AELC n’hi compta tres el 2024: el Ciutat de Barcelona de traducció per Orlando, de Woolf, i el de la Crítica dels Escriptors Valencians i l’Ángel Crespo per Cartes a la meva mare, de Plath. Abans havia guanyat el Llibreter d’altres literatures del 2019 per Les formes del verb anar, de Jenny Erpenbeck, el Jordi Domènech de traducció de poesia del 2014 per Mestre de disfresses, de Charles Simic, i l’Ictineu a la millor novel·la traduïda per The Leftovers, de Tom Perrotta. Des del 1986 també va treballar per al doblatge, traduint i adaptant cinema, sèries i documentals tant per a Televisió de Catalunya com per a diversos estudis, i va fer de professora de català.