Pere Rovira

Qui és Pere Rovira

Proa va presentar Vida i miratges (2025) com la represa del dietari personal de Pere Rovira, i la bibliografia de l’AELC el posa al costat dels seus altres dietaris. Música i pols (2019), segons l’AELC, va guanyar la primera edició del premi Caselles al llibre de l’any; l’Enciclopèdia Catalana el descriu com un recull d’impressions i reflexions i li registra també Diari sense dies. 1998-2003 (2005). La finestra de Vermeer (2016), que l’AELC compta entre els dietaris, l’Enciclopèdia la situa entre les novel·les i la defineix com «un dietari fictici» del pintor. Com a novel·lista, va guanyar el premi Ciutat de Barcelona amb L’amor boig (2007) i el 2013 va publicar Les guerres del pare.

Els seus primers poemes els va escriure en castellà, i l’Enciclopèdia en cita Carta de amor (1977). La biografia de l’AELC situa el pas al català el 1977, quan es va instal·lar a Lleida com a professor universitari. Entre els poemaris en català, Distàncies (1981) va obtenir el premi Vicent Andrés Estellés i La mar de dins (2003), el Carles Riba del 2002. Dos poemes premiats als Jocs Florals de Barcelona, «Amb el temps» (englantina d’or, 1985) i «Alba i ressaca» (viola d’or i argent, 1988), van passar, segons l’AELC, a Cartes marcades. El 2011 va publicar Contra la mort, un poemari que la biografia de l’AELC relaciona amb l’experiència d’una «seriosa malaltia» de l’autor. Avui és sempre (2022) va reunir una tria de la seva poesia, amb alguns inèdits segons l’AELC.

La seva carrera docent es va fer a la Universitat de Lleida, on, segons el pòrtic de l’AELC, documentat amb l’arxiu personal de l’autor, va ensenyar literatura espanyola durant més de trenta anys; el 1994 hi va impulsar l’Aula de Poesia, i l’Enciclopèdia el registra com a professor emèrit. Segons el mateix pòrtic, s’havia doctorat el 1983 amb una tesi sobre Jaime Gil de Biedma, publicada el 1986 amb el títol La poesía de Jaime Gil de Biedma, després de llicenciar-se a la Universitat de Barcelona (1973) i d’estudiar a la Universitat de Vincennes. L’Enciclopèdia li atribueix assaig literari en castellà, amb estudis sobre Bécquer, Machado, Gil de Biedma i Gabriel Ferrater, de qui l’AELC diu que havia seguit els cursos. Com a traductor va portar al català poesia francesa: l’Enciclopèdia en registra les antologies Jardí francès. De Villon a Rimbaud (2016) i Les roses de Ronsard (2009), i l’AELC en destaca les versions de Baudelaire. El 1985 va editar l’Obra poètica de Miquel de Palol (1897-1963). Va néixer a Vila-seca el 16 de juliol de 1947.