Víctor Sunyol i Costa

Qui és Víctor Sunyol i Costa

Bona part de la poesia de Víctor Sunyol va sortir a Cafè Central, les edicions que, segons l’AELC, portava des que es van fundar, el 1989, i on el pòrtic de l’associació, fet amb documentació de l’autor, el situa al costat d’Antoni Clapés. D’aquest segell són Quadern de port (1999) i NO ON (rèquiem) (2008), i amb Clapés va coescriure els poemes d’On la forma s’engendra (2000). No era el primer llibre que compartia: el 1978, Entreparèntesis havia aplegat textos seus i de Jaume Pérez. Les mateixes pàgines li compten més d’una vintena de títols de poesia i recullen el treball amb el músic Xavier Maristany, amb qui va fer la cantata Aèria (1999) i l’òpera Stabat (2005).

La llista de premis de l’AELC el mostra guardonat dues vegades el 1998, amb el Senyoriu d’Ausiàs March per Quadern de bosc i amb la Viola d’Argent dels Jocs Florals de Barcelona per Quadern de port, i dos anys seguits a començament dels 2000: el Parc Taulí del 2003 per Stabat i el Cadaqués a Rosa Leveroni del 2004 per Des d’ara. Són els llibres en què l’Enciclopèdia Catalana marca dos moments de la seva trajectòria. Amb la publicació dels dos Quaderns, el 1999, hi veu la «maduresa literària»; Stabat (2003) i Des d’ara (2005) són per a aquesta font les obres més ambicioses, les que plantegen «una refundació radical del discurs i la llengua poètics». La preocupació per allò que la llengua pot dir de la realitat, que l’entrada considera un dels eixos de tota l’obra, la fa arrencar de Ni amb ara prou (1984).

En prosa, l’AELC en destaca Amb Nausica (2019), Descripció de cec (1990) i Birnam (2014), el projecte del qual havia guanyat el 2010 el premi de narrativa en sentit ampli dels Premis Lleida. El buit i la novel·la (1994) i Cap a Tirèsies, una aproximació a Eva Aguilar (1997), que el pòrtic classifica com a assaig de ficció, són per a l’Enciclopèdia «obres experimentals que giren a l’entorn dels excessos verbals de la narrativa». La biografia de l’AELC repassa també una feina d’editor que no es limitava a Cafè Central: va ser director nominal de Clot entre el 1982 i el 1985, quan ja s’havia convertit en revista de literatura, i a Eumo va codirigir les col·leccions «Narratives» (1987-1992) i «Calaix de versos» (2000-2004). La revista Reduccions, en què escrivia des del 1985, li va dedicar el número de tardor-hivern del 2023.

L’Enciclopèdia el presenta com a llicenciat en filologia catalana i professor. Segons l’AELC, es va jubilar el 2015 a l’Escola d’Art de Vic, després d’haver ensenyat més de divuit anys llengua i literatura catalanes, en horari nocturn, a l’Institut Jaume Callís de la mateixa ciutat. De l’H, l’associació de Vic per a les arts contemporànies, va ser president entre el 2004 i el 2011, i en formava part de la junta des que es va crear, el 1991; hi va comissariar cicles d’exposicions, i també al Bòlit de Girona. Va néixer a Vic el 31 de desembre de 1955.