Montserrat Palau i Vergés

Qui és Montserrat Palau i Vergés

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) troba a Suspíria (1994), un dels llibres de ficció de Montserrat Palau i Vergés, «intensitat narrativa i tendència a l’existencialisme i a l’educació sentimental». Abans hi havia la novel·la Interferències (1989) i els contes de Cadires confortables (1990), i el 1979 havia publicat uns poemes. Per a l’enciclopèdia, però, la seva obra principal és En nom del pare (1999), una novel·la que aparella un viatge iniciàtic amb «una recerca personal i generacional».

Com a investigadora, la seva tesi doctoral, La narrativa al Camp de Tarragona (1939-1985) (1986), tracta la novel·la de la postguerra. Amb Francesc Massip va escriure L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda (2002), i a Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení (2008) va reivindicar Capmany, segons la GEC, «des del feminisme modern». L’enciclopèdia esmenta també els seus treballs de crítica feminista i d’estudis de gènere, lligats al seminari Paraula de dona (Dones i literatura), a Tarragona des del 1994, i al volum Dones i literatura, present i futur (1997), i els de literatura comparada sobre Katherine Mansfield, Adelheid Duvanel, Maria Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó i Rodoreda. La GEC, consultada el 2026, la presenta com a professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Nascuda a Tarragona el 13 de juliol de 1958, el 27 de setembre de 2015 va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya, a la llista de Junts pel Sí per Tarragona.